Rítmia

 

Emma Villavecchia. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors.

Ritmia és una peça marcada pel ritme i la percussió, des de l'inici a la seva fi. Una peça de rellotgeria molt ben disposada que avança sense detenir-se i que crea una sensació hipnòtica sobre l'espectador.

L'obra neix de la col·laboració de la coreògrafa i ballarina Emma amb el músic i compositor Maurici, tiet d'ella, com també ho és Liba Villavecchia, el prestigiós saxofonista. Un cognom molt musical.

El programa de mà ens indica que el procés de treball dels dos creadors i el seu llenguatge comú per a la creació està basat en un nou sistema ideat pel Maurici, que incideix en els aspectes numèrics de la música que també serveix perfectament per a la creació coreogràfica. Aquest sistema porta el nom de solfeig rítmic Carnàtic Solkattu i sistema de llenguatge musical Nuzic. Deixant de banda aquests aspectes tècnics i interns de la peça, podem gaudir sobre l'escenari de tres ballarines que executen la peça amb precisió, plasticitat i domini del seu cos, i dos músics que interpreten les composicions musicals. 

Les ballarines són: Maria Soberon, Ursa Sekírnik i la mateixa Emma que port a més la direcció artística de la peça. Els músics són Mario G. Cortizo i Dani Munarriz. 

L'Emma és una ballarina jove, però amb una trajectòria consolidada, especialment en el camp de la vídeo dansa i el terreny pedagògic. Amb formació a Nord-amèrica va formar Three Planes Collective amb Isabel López (la meva amiga de Nats Nus) i Elena Damyanenko. Ara desenvolupa diferents projectes escènics i audiovisuals. Vaig tenir la fortuna de conèixer-la al projecte Babel de Jordi Galí.

Un treball molt seriós i profund en la seva creació, però que no deixa de fer gaudir dels moviments de les ballarines, la seva intensa expressivitat i plasticitat.