Amour

Cia. Marie De jongh. Mercat de les Flors. Grec 2016

L'espectacle em va encantar. Al llarg dels 55 minuts que dura l'espectacle una allau d'emocions, sensacions i records no deixa d'inundar l'escenari on quatre personatges viuen darrere d'unes màscares molt efectives. L'obra parla del pas del temps, de l'amistat, de l'enamorament, de l'amor més adolescent fins a l'amor de les persones grans, de la diferència entre homes i dones, de les lluites i també de la fragilitat humana. El treball dels actors és excel·lent i la direcció de Jokin Oregi és plena de sensibilitat i creativitat. La magnífica escenografia i les llums ajuden també a crear aquest món màgic on viuen aquests quatre personatges que no parlen en cap moment, però que diuen molt. Potser  hi ha el dubte de si és un muntatge de teatre infantil per a adults o de teatre d'adults per a nens. Personalment, crec que són els adults aquells que poden gaudir més de l'obra per tot el seu bagatge vital i perquè tots ens veurem identificats en algun moment amb aquests personatges d'Amour. Destacaria també la benvinguda i recepció del públic que fa la companyia basca a peu d'escala i que ens permet visualitzar d'entrada una bona feina de vestuari. Porteu els nens, però no perdeu detall vosaltres.

Molar

Quim Bigas. Rambla Marina. L'Hospitalet de Llobregat. 2016

Festival d'arts de carrer "per Amor a l'Hart"

Arribes a una plaça i et trobes a un paio amb un micròfon.
Mentre cerca persones a qui formular una pregunta,  va movent-se per tot l’espai amb una dansa plena
de girs i canvis de ritme sobre una banda musical inexistent.  La pregunta en qüestió és:  Què és molar ?, sembla una pregunta fàcil, però de vegades costa trobar una resposta prou atractiva i el públic de vegades
dona les respostes més inesperades.  El
ballarí continua evolucionant de forma plena d’energia entre el conjunt de
persones cada vegada més atentes a les seves evolucions.

L’espectacle té de vegades el suport d’una pantalla de
vídeo on es projecten imatges al voltant del concepte Molar tant divertides com
insòlites. Passem per dibuixos de peces dentals que són els molars, un anunci de coca-cola, una celebració d'un gol i per un
videoclip realitzat amb moltes altres imatges de vídeos musicals que acaba
engrescant a tot el públic perquè comenci a moure els peus. Tot això passa
mentre el ballarí va fent pujar l’atmosfera  d’energia. La pregunta és resposta en un moment
de la vetllada per un nen de vuit anys que diu que molar és cantar, i tot
seguit comença a cantar de forma brillant la cançó de “Soy Minero” d'Antonio Molina. El públic
ja havia sigut conquerit i es movia acompanyant la dansa del ballarí.

Tot acaba quan el ballarí desapareix de forma sobtada i
queda la cançó del Camilo Sesto "Mola Mazo" en forma de karaoke,  oberta al públic. No va trigar ni trenta
segons en ser el micròfon ocupat per sis adolescents que van interpretar el
famós tema . Tot un deliri. Quim Bigas, un ballarí portentós amb una dilatada trajectòria, és capaç de realitzar
aquesta performance que en pocs minuts fa moure els peus a més de dues-centes
persones. Una peça sobre el verb molar, allò tan intangible com la felicitat. Mola.