Segon capítol.
Destacarem quatre espectacles més dins de la Mostra Igualadina d'aquest any 2016.
Abandónate mucho.
Las XL. Kiosk del Rec.
Dues noies andaluses, Nia Cortijo I Marta Sitjà, que toquen la bateria i la guitarra elèctrica ens ofereixen una sèrie de cançons que van des del cuplé al heavy-metal passant pel punk més destraler i tocant el pop edulcorat. Aquestes dues cantants que van iniciar les seves passes l'any 2000 a Granada i van rebre un important suport des de la seva aparició a un programa de la televisió pública espanyola, ofereixen una vetllada divertida plena de consignes radicals feministes.
Dins de l'espectacle musicoteatral elles dues incorporen una llarga sèrie de personatges, des d'unes Princeses Barbie, unes ionquis marginals, unes potents dones seductores agressives, unes cupletistes emmidonades i d'altres membres de la nit.
És una proposta fresca, dinàmica, alegre, però sense deixar de banda la càrrega de lluita per la igualtat de les dones. Musicalment interessant i amb una posada en escena senzilla, però molt imaginativa i efectista.
La Rous.
Hilos. Teatre de l'Aurora.
La Rous, Rosa Díaz, ens parla dels fils que ens lliguen a la vida, des del cordó umbilical als fils que ens lliguen als pares, als records, i d'aquells fils que passem als nostres petits perquè ells vagin construint la seva vida. La història ens presenta a la seva mare que va tenir catorze fills units a ella per un fil transparent i màgic. Una dona plena de vida i força que va tirar endavant la seva família enmig d'una postguerra crua i freda. Amb imatges i músiques d'un passat no gaire llunyà ens presenta la vida de forma intensa i emotiva.
La Rous, companyia creada el 2008 ha rebut molts premis en l'àmbit nacional com el Premi Max, el Premi Nacional d'Arts Escèniques i a diverses edicions dels premis Fetén. Rosa Díaz, directora i ànima de la companyia és una actriu, autora i directora que en aquesta ocasió comparteix la direcció amb Joan Font en un muntatge elegant, sensible, delicat i ple de forces per viure.
Troppe Arie.
Trio trioche. Teatre municipal de l'Ateneu.
En principi és un concert d'una prestigiosa pianista en cadira de rodes, Franca Pampaloni, i el seu nét, una jove promesa de la flauta travessera, Nicanor Cancielleri. Tots dos acompanyats per la Norma, Silvia Laniado, una jove cuidadora que els acompanya a la llarga tournée pels teatres de tot el món. Passats uns minuts veurem com les Àries més famoses són interpretades de manera sublim però de les formes més extravagants i divertides.
La Norma, el contrapunt perfecte dels dos intèrprets, participa de forma decidida amb tota mena de sons i objectes per compondre unes versions molt diferents i divertides, des de la musiqueta del mòbil, al soroll d'un xiclet, rots, la laca del cabell i d'altres actuacions a quina més esbojarrada.
Una vegada sembla que acaba el concert són capaços de repetir tota l'obra a velocitat endiablada tan musicalment com amb totes les accions dels tres personatges. És una obra divertida, participativa amb el públic, desimbolta, però magistralment realitzada com a músics i deliciosament interpretada. Una estupenda ocasió per apropar-se a l'Òpera i riure amb Mozart, Rossini o Bach.
Jai, el mariner.
Zipit Company. Plaça Pius XII.
Tres comediants ens expliquen la història de "Jai, el mariner" i la seva recerca de l'amor de Marie Claire, la bella noia del far que el captiva amb els seus cants. Al llarg del seu viatge trobarà balenes gegants, taurons famèlics, micos salvatges, un mariner competidor... El més sorprenent serà que de vegades allò que busquem és més a prop del que ens pensem.
És un muntatge pensat per a un públic infantil, però també resulta molt interessant per a la resta de públic per la bona manipulació dels titelles, l'escenografia que en algun moment és fins i tot participativa per part dels espectadors, i pel bon rotllo que donen els artistes. Una obra que vam veure al carrer, però que també es fa als teatres amb un resultat més íntim i visual. El carrer resulta sempre més incert.
.jpg)
