H+Biohacking the dancer

Vostok Collective. Dau al sec. 

Inquietant, aquesta podria ser la paraula que defineix aquest muntatge. Una altra podria ser real, o innovadora, crua, o pertorbadora. La direcció de Martín García Guirado sobre la interpretació de la realitat que viu la ballarina Encarni Sánchez, una persona que pateix un càncer de genives que li fa perdre totes les peces dentals, crea una obra que et situa en un terreny inestable i fràgil. L'exposició que ens fa la ballarina sobre la seva malaltia la fa des d'un posicionament de força, de lluita, de guerrera. Fins i tot balla i es mou amb un vestuari de boxa, i comenta el fet que farta de ser carregada en dansa sempre per homes, ara és ella la que vol i pot carregar a qualsevol després del treball de boxa i halterofília que ha desenvolupat i que treu a la seva dansa. L'Encarni és una ballarina molt especial, baixa, metre cinquanta de pura fibra, ha col·laborat amb nombrosos artistes multidisciplinaris i és una de les figures més potents de les noves disciplines situades en el terreny de la performance. 

L'alternativa per poder fer front a la malaltia, després del fracàs de la medicina, la cercarà en la biogenètica i l'aproximació entre els humans i la màquina, el ciborgisme. L'aparició en escena d'un curiós científic, Guillaume Cordier, biòleg i genetista ens tractarà de donar les claus del tractament genètic amb un toc d'humor sorprenent. El treball de videocreació de Naïma Underwood, la il·luminació de Pau Vila i l'espai de Miriam Alemany i Nina López són eines molt importants per aconseguir l'objectiu de crear aquest producte tan particular. 

Un espectacle que col·loca el desafiament del progrés davant del públic, la realitat entre la ciència i la ficció, entre el voyeurisme i el documental, Frankenstein i la compra de kits de modificació genètica per internet. Una ballarina i un biòleg reals en un món real ple de sentit crític, dansa, humor,  i ciència.

Una obra no apta per a moltes persones i amb moments delicats com ja es diu en el mateix inici de les imatges a la pantalla. Ha rebut el primer premi dels Premis Dau en la seva primera edició. Optaven a guanyar-lo més de seixanta produccions.

Here comes your man

Sergi Cervera i Marc Ribera. Casal de Vallromanes.

L'obra planteja una trobada d'exalumnes d'una escola religiosa. Han passat molts anys i se'n fa per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. L'atzar sembla que ha determinat que a Morales i a Torres els toqui compartir habitació. Morales no guarda gens bon record d'aquells temps, en canvi, per a Torres van ser els millors anys de la seva vida. La trobada farà que abans de la festa facin memòria d'un passat radicalment diferent per a les dues persones.

Torres treia bones notes i era un model d'alumne i jugador de futbol, Morales era víctima de burles, menyspreu i violència per ser sensible i amanerat. El principal artífex de l'assetjament escolar era el millor amic de Torres, Gonza, un autèntic animal. Ara, tot es desenvoluparà en uns esdeveniments sorprenents, les posicions de les peces ha canviat sobre el tauler.

Un magnífic treball actoral dels dos intèrprets dirigits per Jordi Cadellans i Raül Tortosa. El text és del mateix Cadellans. Els dos actors també han dissenyat l'escenografia i la il·luminació.

Una peça de teatre d'alta intensitat, que ens parla de la petjada que deixa l'assetjament escolar i com tots hem pogut ser espectadors o còmplices de situacions homòfobes. Un clam contra la passivitat dels responsables per evitar-lo, pares, professors, tutors, companys. Un thriller que augmenta la seva potència tal com va avançant l'obra. La direcció de Cadellans transforma la ferida en una venjança creativa, sorprenent i sanadora. Una catarsi teatral de gran nivell que porta el títol d'una popular cançó de la banda nord-americana de rock alternatiu, Pixies.