Ramon Madaula, Jaume Madaula i Estel Solé. Casal de Vallromanes.
És una producció Bitò, amb el que això comporta de producte sense gaires riscos, però no vull dir que no sigui un espectacle ben fet o que no tingui una bona acollida per part del públic. El text és del mateix Ramon Madaula que s'acompanya a l'escenari del seu mediàtic nebot Jaume, i de l'escriptora, dramaturga i actriu Estel Solé. A l'actuació que vam poder veure a Vallromanes, la coneguda Estel va ser substituïda per l'actriu Júlia Truyol. La direcció és de Mònica Bofill.
L'obra descriu amb molt d'humor l'intent del pare d'una família de l'alta burgesia catalana, els Brugarol, perquè la seva filla, activista social i feminista, no canviï el seu cognom pel de la mare. Tot comença d'aquesta manera, però el pas del temps ens farà veure que les coses es transformen de forma sorprenent. Una escenografia senzilla, amb el quadre de l'avi com a punt central, és l'espai on es mouran els personatges d'ara i els d'un futur no gaire llunyà.
Una comèdia divertida amb una molt bona interpretació dels Madaula, els dos personatges principals i dinamitzadors de molts moments d'un humor blanc i elegant. Hi ha una crítica al patriarcat, al masclisme i al sistema capitalista, però és molt subtil. Es tracta d'una comèdia d'entreteniment amb l'objectiu de fer passar una bona estona a un sector de públic molt ampli, i ho aconsegueix força.



