Bailar o lo salvaje + Panorama

Lara Brown + Raquel Gualtero. La Caldera Les Corts.

A Lara Brown ja la vaig poder veure l'any passat amb l'espectacle Ser devenir. Ara presenta aquesta petita peça que forma part d'un futur espectacle. En els vint minuts que dura la petita mostra, Lara torna a demostrar la seva explosió de fisicalitat, presència i determinació. L'origen de la peça és entendre l'origen de la jota, el ball popular, i si ballar respon a una necessitat innata de moure's d'una forma improductiva. Tot l'espectacle del qual forma part aquest mostra, vol investigar els balls populars, el seu origen i com han estat marcats pel context històric, polític i social.

Sense cap suport de llums ni escenografia, i tan sols amb el seu cos, ella omple l'espai de moviment, preguntes i energia.  Aquesta ballarina és un motor inesgotable que aprofundeix sempre en tot allò que balla.

Raquel Gualtero parteix del terme Panorama, que va ser popularitzat pel pintor irlandès Robert Baker (1787). En els seus quadres d'extensos paisatges, el pintor intentava generar una experiència immersiva que convidava a la contemplació, i per tant, a la reflexió. La ballarina i coreògrafa crea paisatges mitjançant amb els seus moviments reiteratius, la música electrònica, i un treball de llums molt poderós que també inviten a l'espectador a una contemplació propera a un estat d'inducció, de catarsi.

Reconeixerem en els moviments, molts gestos habituals que es repeteixen indefinidament fins a perdre el sentit de causalitat. L'espectacle porta a imatges colpidores per la mecanicitat i plasticitat anormal del cos en alguns moments. De fet, al final de la peça el cos de la ballarina sembla mogut per una força externa a ella, sembla posseïda. Una peça amb una energia estranya, fosca, però molt suggestiva, addictiva per alguns.