Terra

 

 

Silver Drops Dansa. La Caldera Les Corts.

Terra és un espectacle infantil amb una producció molt treballada i complexa. L'obra vols fer reflexionar al petit públic al voltant del nostre planeta Terra, i també del valor de la terra, de les arrels, de les tradicions, de les èpoques que comporta cultivar la terra, posar la llavor en el terreny preparat per veure créixer els fruits, de no perdre el contacte amb allò imprescindible, la vida. 

Silver Drops Dansa són la ballarina i coreògrafa Anna Macau, i l'il·luminador i escenògraf Carles Rigual, tots dos amb una trajectòria molt llarga per molts escenaris de tot arreu.

L'espectacle està ballat per tres ballarines molt joves. La dansa contemporània és l'eina perfecta per a comunicar i sensibilitzar de forma sincera i profunda de la importància de protegir i cuidar el nostre entorn, la natura, la vida.

Una bona obra infantil molt apta per a tots els públics i amb una posada en escena impactant.

Corroc

 

Escarlata Circus. Casal de Vallromanes.

Corroc, palíndrom amb les paraules cor i roc. La senyoreta Coral i el senyor Pedro ens inviten a conèixer el seu Gabinet de Curiositats, allò que des del segle XVI al XVIII va ser la llavor dels museus actuals. En aquesta visita trobarem una col·lecció de pedres amb forma de cor, de moltes mides i amb efectes i mecanismes molt variats. Tots dos habitants del museu ens acompanyaran i ens oferiran una especial classe de natura, cosmos, anatomia, sentiments i història. Una visita amb un nombre màxim de trenta persones que es va desplaçant per les diferents instal·lacions sonores i visuals que constitueixen tot un món amable i tendre. El públic a més d'escoltar, també participa responent preguntes dels professors i manipulant alguns objectes.

Els dos intèrprets són Jordi Aspa i Bet Miralta, i la direcció de Laura Tajada. 

Potser caldria revisar algun dels enginys, algunes pedres i les girafes del final del recorregut, però els dos actors ofereixen un viatge molt entretingut que desperta atenció i curiositat. Quan finalitza la visita els dos actors ens ofereixen un tast de vi i olives, que malgrat que estan molt bé, sorprèn una mica sent un espectacle familiar. Una bona estona en la foscor trencada pels llums sobre les pedres.

Likes

 

Núria Guiu. La Caldera Les Corts.

Havia vist la Núria fa poc més d'un any amb el seu espectacle Spiritual boyfriends. Vaig quedar fascinat per la seva tècnica de dansa lligada al ioga, i també per les preguntes que obria el seu espectacle al voltant de la nostra imatge i la seva acceptació.

En aquesta ocasió, Núria analitza dos dels fenòmens més populars de youtube: el cover dance (ara capitalitzat pel fenomen del tik-tok, iniciat a la Xina i estés per a tot el món amb més de 800 milions de descàrregues), i els vídeos i tutorials sobre les infinites tècniques de ioga, algunes tan particulars com el goat ioga que tracta de realitzar els exercicis amb col·laboració de cabres. 

L'obra comença com un estudi socioantropològic sobre el valor del like en les nostres societats digitals.

Quin valor té el cos i l'aparença en relació a l'obtenció del like?, quin valor tenen els likes com a forma de prestigi social?, com es mercantilitzen i comercialitzen?, un like és també un reflex de la manera com mirem?, com valorem l'altre?

Totes aquestes qüestions són debatudes i comentades al final de l'espectacle, on la ballarina llença preguntes sobre el públic i obre interessants debats.

El públic en la sessió que vaig veure eren estudiants de secundària, noies i nois entre els catorze i els quinze anys. El nu de la ballarina i els seus moviments en algun fragment de l'obra va causar tota mena de reaccions, des de les més primàries d'alguns nois, a l'empoderament d'algunes noies, a la perplexitat d'altres, i fins i tot algun episodi de rebuig. Es podia realitzar un estudi antropològic de les reaccions del públic amb facilitat. Els més receptius eren els alumnes de l'institut menys conflictiu, especialment les noies. Els de més rebuig o incomoditat eren els nois del segons institut, i en concret els "malotes" que veien l'obra amb la caputxa posada. La reacció davant de l'obra i els comentaris posteriors, manifestaven de forma clara les diferències de classe i gènere, havent-hi clar, comptades excepcions.

L'obra és una eina per generar debat amb un augment progressiu de la seva intensitat en dramatúrgia, música i efectes de llum. La Núria ha dut a terme el disseny de les llums i les composicions musicals.

Obviant per un moment el públic, podem veure en escena una ballarina extraordinària amb una tècnica, gestualitat i moviment sorprenent, que estableix una relació de repte i joc amb les línies entre què  podem fer i que no. La importància de la mirada de l'altre. 

Vaig tenir l'oportunitat de poder parlar amb ella després del bolo, i destacava les moltes i variades reaccions que generava l'espectacle depenent dels diferents públics, espais i fins i tot horari de la representació. Va ser estrenada l'any 2018 a Tàrrega, i ja ha fet nombroses actuacions al nostre país i a l'estranger. Un like més per a la Núria.

Montedidio

 

Companyia 7 de musical. Dau al Sec.

Una versió del director d'escena i professor Jordi Vilà, d'un text de l'escriptor italià Erri de Luca és el món on es mouen, i es mouen molt bé, les set cantants d'aquest bonic muntatge. En realitat, són sis dones i un home: Laura Daurell, Tanit Graffelman, Martina Majó, Laura Muñoz, Elena Moreno, Mireia Sala, i Pol Blancafort. Totes elles són estudiants del darrer curs de Musical a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Erri de Luca, és un escriptor i traductor nascut a Nàpols amb una obra enorme; poesia, assajos, narracions, teatre, reporter per a publicacions, i traduccions, però per sobre de tot, n'és un militant i activista de l'extrema esquerra. Compromès amb moltes causes humanitàries, lluitador pels drets humans i la llibertat d'expressió en molts països, va demanar l'alliberament dels nostres presos polítics quan hi eren a la presó.

L'obra narra el viatge d'un noi de tretze anys amb el seu bumerang al barri de Montedidio de Nàpols. Allà viurà diverses experiències vitals on el sexe, l'amor, l'amistat apareixen amb força, i on la innocència i la maduresa es van barrejant amb el pas dels dies. El bumerang, joc, eina o arma, i el moviment per llençar-lo constitueixen un nucli important dins de l'acció escènica.

La direcció musical és d'Ismael Dueñas, que també acompanya als intèrprets amb el seu piano i el seu domini del tempo. Tot el text és cantat, en català, italià i napolità.

És un muntatge amable, fresc, ple de joventut i il·lusió que provoca el somriure i l'admiració. Un futur prometedor per aquesta companyia que inicia el seu camí amb aquest muntatge. L'experiència i mestratge de Vilà porta a molt bon destí aquesta joventut.

Fairfly

 

La Calòrica. Casal de Vallromanes.

Premi Butaca i de la Crítica 2017  al millor espectacle de petit format. Premi Max al millor espectacle revelació 2018. Aquests van ser dos dels guardons que es va endur aquesta companyia catalana que va revolucionar els escenaris amb una comèdia divertida, però àcida i punyent. 

Fairfly ens mostra la bombolla de l'emprenedoria, la taula de salvació i gran remei d'aquests dies, una nova religió que ens dóna el comandament del nostre destí, però que a la vegada també ens fa únics culpables de la nostra infelicitat i del possible fracàs. Una visió sarcàstica de la realitat empresarial i un retrat del patiment dels treballadors. El títol de l'obra fa referència al nucli de la comèdia, però no donem pistes, ja ho trobareu vosaltres amb un somriure al rostre. 

Com es diu a l'obra: "Ara ja no és el peix gran el que és menja al petit, ara també n'és el més ràpid el que es menja al més lent, ara tot va molt de pressa"

Una gran interpretació dels quatre actors: Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo Rocher, i Vanessa Segura. El text és de Joan Yago, i la direcció és d'Israel Solà. 

Una posada en escena dinàmica, el públic situat a tres-cents seixanta graus al voltant de la taula i les quatre cadires on es desenvolupa tota l'acció, i uns diàlegs intensos, ràpids, però ben dits, proporciona al muntatge moltíssima vitalitat. Potser el menys agradable, és la sensació que l'obra ens deixa amb la idea que l'emprenedoria també resulta un parany més d'aquesta estructura de capitalisme salvatge.

Molt bona obra de teatre actual i fresc. Tot un encert.