Núria Guiu. La Caldera Les Corts.
Havia vist la Núria fa poc més d'un any amb el seu espectacle Spiritual boyfriends. Vaig quedar fascinat per la seva tècnica de dansa lligada al ioga, i també per les preguntes que obria el seu espectacle al voltant de la nostra imatge i la seva acceptació.
En aquesta ocasió, Núria analitza dos dels fenòmens més populars de youtube: el cover dance (ara capitalitzat pel fenomen del tik-tok, iniciat a la Xina i estés per a tot el món amb més de 800 milions de descàrregues), i els vídeos i tutorials sobre les infinites tècniques de ioga, algunes tan particulars com el goat ioga que tracta de realitzar els exercicis amb col·laboració de cabres.
L'obra comença com un estudi socioantropològic sobre el valor del like en les nostres societats digitals.
Quin valor té el cos i l'aparença en relació a l'obtenció del like?, quin valor tenen els likes com a forma de prestigi social?, com es mercantilitzen i comercialitzen?, un like és també un reflex de la manera com mirem?, com valorem l'altre?
Totes aquestes qüestions són debatudes i comentades al final de l'espectacle, on la ballarina llença preguntes sobre el públic i obre interessants debats.
El públic en la sessió que vaig veure eren estudiants de secundària, noies i nois entre els catorze i els quinze anys. El nu de la ballarina i els seus moviments en algun fragment de l'obra va causar tota mena de reaccions, des de les més primàries d'alguns nois, a l'empoderament d'algunes noies, a la perplexitat d'altres, i fins i tot algun episodi de rebuig. Es podia realitzar un estudi antropològic de les reaccions del públic amb facilitat. Els més receptius eren els alumnes de l'institut menys conflictiu, especialment les noies. Els de més rebuig o incomoditat eren els nois del segons institut, i en concret els "malotes" que veien l'obra amb la caputxa posada. La reacció davant de l'obra i els comentaris posteriors, manifestaven de forma clara les diferències de classe i gènere, havent-hi clar, comptades excepcions.
L'obra és una eina per generar debat amb un augment progressiu de la seva intensitat en dramatúrgia, música i efectes de llum. La Núria ha dut a terme el disseny de les llums i les composicions musicals.
Obviant per un moment el públic, podem veure en escena una ballarina extraordinària amb una tècnica, gestualitat i moviment sorprenent, que estableix una relació de repte i joc amb les línies entre què podem fer i que no. La importància de la mirada de l'altre.
Vaig tenir l'oportunitat de poder parlar amb ella després del bolo, i destacava les moltes i variades reaccions que generava l'espectacle depenent dels diferents públics, espais i fins i tot horari de la representació. Va ser estrenada l'any 2018 a Tàrrega, i ja ha fet nombroses actuacions al nostre país i a l'estranger. Un like més per a la Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada