Destacarem nou espectacles de la programació de la trentena edició de la Fira de Titelles de Lleida.
Aquesta vegada, els textos que apareixen són una adaptació dels que va presentar el catàleg de la Fira. He afegit una nota personal del meu parer.
Azul.
A2manos. Plaça Esteve Cuito.
La història d'un home que perd la seva capacitat de plorar. Les peces d'un tangram l'ajuden a expressar la seva estructurada existència. Un univers íntim i figurat sota la cúpula triangular de la seva carpa.
Un espectacle delicat, tendre i poètic. Sembla un conte ideal per realitzar un còmic.
Asteroid.
Campi qui pugui. Plaça de Sant Francesc.
Un meteorit ha impactat a la via pública. L'equip especialista fa un primer apropament, però comencen a succeir coses inesperades. Un espectacle d'humor on s'afronta com ens relacionem amb allò que desconeixem. Teatre gestual i titelles en un espectacle d'humor sorprenent.
Sabates Noves.
Tian Gombau-L'home dibuixat. CaixaForum.
Un xiquet estrena sabates i se'n va al riu a berenar. Pel camí descobreix el món que l'envolta. Les seves sabates van acumulant experiències i ell, a poc a poc, creix. La mida de les sabates ens acompanya en el transcurs dels anys. La mida mesura el peu, però també l'edat, les vivències, la forma com caminem per la vida. Passen els dies, els anys i les capses de sabates, xicotetes, mitjanes, grans... Un espectacle ple de poesia amb el ritme zen del Tian.
Hubo.
El patio Teatro. Teatre Julieta Agustí.
Un espectacle que parla de l'amor, la pèrdua, la soledat, la memòria i l'arrelament; un homenatge als pobles, al món rural i a les persones que hi viuen. La vida d'una dona i el seu naufragi, una dona que es resisteix a abandonar el seu món, reduït a una illa de pedra.
Una obra fosca, trista, amb una atmosfera carregada que t'omple de ganes de canviar el destí dels personatges.
Boucherie Bacul.
Pikzpalace. Plaça Esteve Cuito.
Una antiga carnisseria de mercat en la qual res és el que sembla. Els estranys carnissers belgues d'aquest meravellós mercat venen les seves insanes mercaderies mòrbides als transeünts. Per fer-ho, utilitzen tècniques molt particulars.
Potser és dels espectacles més divertits d'aquest any. No apte pels amants dels pelutxos i les joguines.
Quan s'obre la porta de la seva caravana tot pot passar. Molt imaginatiu. Una troballa, l'espectacle d' aquests belgues.
Otto.
Puppae Company. Cafè Teatre Escorxador.
Darrere de la maleta, tres caps; a dins una guitarra i un més. Són quatre o són tres? Una guitarra i sis peus. Un autèntic exercici de manipulació àgil i brillant d'un titella que cobra vida, i un concert de guitarra meravellosament executat. Un espectacle fresc i divertit per tancar la nit.
Eh man hé, la mecánica del alma.
Zero en conducta. La Llotja.
Nolan és un titella i la seva vida no té sentit sense els seus titellaires, però és en els moments on aquests el fan viure que es planteja: On és la meva voluntat? Són reals les meves emocions? Com podria respirar per mi mateix?
Un espectacle de teatre físic, dansa, pantomima i manipulació de titelles, que mostra la complexitat del fet que la respiració no és sols prendre aire i que l'ànima dels titelles no és tan diferent de la de les persones.
Va ser l'espectacle inaugural de la 30a Fira. Una posada en escena impecable i molt impactant.
Ahoi!
Theatre Fragile. Plaça Ricard Viñes.
Tres persones de diferents generacions es coneixen en una parada d'autobús. Mentre esperen l'autobús, sorgeixen els conflictes. Al final, les seves disputes es resolen amb enginy. Un cant a l'esperança.
Els tres personatges els incorporen tres noies alemanyes amb unes màscares molt simpàtiques. Bon treball de cos i una història molt entretinguda.
Âme nomade.
Magali Chouinard. Teatre Escorxador.
Entre màscares, marionetes i projeccions de pel·lícules animades i vídeos, una sèrie d'universos gràfics cobren vida al cor de la natura. En aquests paisatges de boscos i aigua, una dona es troba amb els seus dobles interiors multiplicats en diferents edats, escales i matèries. Apareix el camí dels grans esperits del Llop i del Corb, símbols totèmics de guia i consciència, que l'acompanyaran en el seu vertiginós viatge al centre de si mateixa.
Una autèntica obra mestra de realització a tots els nivells. La interpretació de Magalí de tots els seus egos resulta inquietant, i les imatges projectades o creades sobre l'escenari no són fàcils d'oblidar. Un espectacle d'una densitat i atmosfera sortides d'un autèntic malson. Impecable, el treball d'aquesta artista canadenca. Surrealisme i poesia visual en tons que van del blanc més lluminós al negre més profund.
.jpg)
