New(a)days

 

Park Keito. Antic Teatre. Grec 2021.

Park Keito és una associació que aplega els talents de la japonesa Kotomi Nishiwaki i Miquel Casaponsa. Ella ha treballat a Berlín i tots dos a Brussel·les. Ara són parella, ella procedeix del món de la dansa i la performance, ell és arquitecte d'interiors i músic. Ella treballa les seves coreografies des del concepte de repetició de les accions, cada vegada que fa un, el repeteix, però no és exactament el mateix, va canviant, Hi ha un equilibri entre pensament i percepció. Cada cop, la repetició és com si fos nova, d'aquí ve el nom de l'obra: "New(a)days.

En el pla sonor, a més de la música en directe creada per Casaponsa, hi ha la presència de sons i veus que fan viatjar a l'espectador. La utilització de la llum a l'escena, també crea espais irreals, i l'absurd de les accions d'ella, et fa mantenir les neurones ben obertes.

Els objectes que van apareixent a l'escenari, també són molt importants, des dels més orgànics, fins als més inerts. La interacció amb ells te un paral·lelisme amb la relació dels humans amb la natura. De fet, l'obra ens pregunta quina serà la manera de comunicar-nos entre nosaltres quan ara les relacions virtuals ens estan provocant una pèrdua de contacte físic.

Un espectacle poètic, imaginatiu, de vegades pertorbador, plé d'imatges poderoses que et sacsegen i et treuen de la situació de confort empàtic i emocional. L'espai claustrofòbic de l'Àntic Teatre i el rostre fred amb els ulls esbiaixats de Kotomi, creen les condicions adients per passar una notable experiència per als sentits. Impactant. 

Kiri Island

 

Arantza Labuena. Castell de Montjuïc. Grec 2021.

La dramaturga i coreògrafa Arantza López Medina, que té el sobrenom d'Arantza Labuena per la seva pertinença a la seva formació "La Buena Compañía" amb David Franch, va fer una residència de dos mesos amb les ballarines Bea Vergés i Reinaldo Ribeiro, i la cantant, compositora i multiinstrumentista Marina Tomas. El lloc escollit no va ser el pati d'armes del castell on generalment es representen les actuacions, Arantza va optar amb molt d'encert per un espai ple de misteri, de formes i espais ocults, fins i tot un pèl sinistre com són les casernes, aquell espai on s'allotjaven els soldats i també servia de magatzem d'aliments. D'aquella residència, ha sortit aquesta peça que amb el suport de la Caldera es va presentar dins de la programació del Grec 2021. 

La peça té moments pausats i subtils propers al butoh, però també moments d'alta intensitat i moviments accelerats. La música de Marina Tomas creada en directe, va teixint una sèrie de textures mitjançant loops que et situa en territoris de la música hindú de Ravi Shankar i les tempestes sonores de la formació islandesa Sigur Rós. Cal dir que la interpretació musical de Marina, i l'escenografia pròpia del castell constitueixen una part important de l'èxit de la proposta. La interpretació de les ballarines també té moments de gran impacte visual i transmeten moltes sensacions. La llum natural que entra per unes finestres i la poca, però molt precisa, llum dels focus està molt ben dissenyada.

Una proposta interessant, amb idees variades i originals que es mou entre la dansa contemporània i la performance. Una illa plena d'arbres enmig de l'oceà.

Sóc una nou

Zum-zum Teatre. Sala Ovidi Montllor. Mercat de les Flors. Grec 2021.

Una història d'una comunitat de persones solitàries  que porten vides tristes i ordinàries, que quan coneixen a Omar, no el veuen com un nen refugiat que fuig del seu país, ben al contrari, el nen es converteix en allò extraordinari que canviarà les seves vides, omplint-les de llum i alegria.

L'obra és una adaptació de la narració "Soy una nuez" de l'escriptora Beatriz Osés que va guanyar, amb ella, el Premi Edebé de Literatura Infantil l'any 2018.

La companyia està liderada pel dramaturg, director i bon amic Ramon Molins, que des de fa molts anys manté el compromís d'explicar històries que a més de divertides i imaginatives, també tenen un compromís social i humà.

En aquesta ocasió la interpretació és de Jesús Agelet, Andrés Batista, Begonya Ferrer, Jordi Gilabert/Albert Garcia. La música en directe és el teclat d'Antoni Olmos que s'amaga sota l'aparença d'un antic piano. L'escenografia és molt imaginativa i ple de sorpreses, l'ha dissenyada amb molt d'encert Joan Pena. "Ramolins" s'ha tornat a envoltar d'un poderós equip, premissa imprescindible per a l'èxit com ell sempre manifesta. Paraules sàvies.

L'advocada Marinetti, interpretada per l'amiga Begonya, resulta alhora que brillant, molt i molt divertida. Resulta curiós i enriquidor el fet que en alguns moments els actors canviïn els seus personatges i representin un paper que moments abans ha representat un altre company. El ben estudiat vestuari de Rosa Solé ajuda molt per obtenir aquest fet.

En resum, una obra que cercant la bellesa i la poesia, planteja més preguntes que respostes, i aborda temes importants com la migració, la solitud i l'esperança, sense perdre ni un instant el somriure. Zum-Zum Teatre torna a encertar, i en són ja moltes vegades. Una aposta segura.