Història d'un fracàs

Jordi Robles i Jorge Velasco. Dau al Sec.

L'actor Jordi Robles viu a cavall entre Barcelona i Berlín. A terres alemanyes fa de guia turístic des de fa un temps, al llarg dels dies de rebre turistes es va anar generant una pregunta dins seu: què busquen milers de persones que durant les seves vacances visiten els camps d'extermini nazis?, aproximació històrica o banalització de la memòria?

L'obra és un intent de combatre la desmemòria i desemmascarar el discurs d'odi latent que ens envolta. A la seva estructura conviuen la narració, els textos dramàtics, les imatges projectades que conformen un documental, i un debat performatiu. Trobarem escenes de cabaret, escenes de detall gravades en directe, i un moment culinari que resulta molt pertorbador per algunes persones del públic.

El fil conductor seran les veus originals d'alguns testimonis que van patir la persecució racial, sexual i política, amb els que podrem assistir a l'ascens meteòric i sorprenent del nacionalsocialisme del Tercer Reich. Un malson que va anar creixent amb la indiferència del poble alemany i de la resta de potències europees que no van pensar en el monstre que s'estava generant, i que després ja seria molt tard per detenir l'horror i el sense sentit més gran de la història.

Els actors que acompanyen als dos creadors de la peça que també intervenen a l'escena, són Pau Sastre i Adriana Rubio. 

Una obra original ben documentada, amb algunes sorpreses inesperades, recursos visuals ben utilitzats, i molt necessària en aquests temps on el feixisme comença torna a treure el cap de manera desinhibida i arrogant.

Una bona coproduccio del Dau.  

Cavalo do Câo

Joao Lima. La Caldera Les Corts. 

En portuguès brasiler, Cavalo do Câo (Cavall del gos en traducció literal al català), és una expressió que anomena a la vegada un insecte amb una picadura que provoca un dolor terrible, una persona indomable, i per últim el cavall que munta el diable. El terme també suggereix una mena d'animalitat polimorfa, un estat en constant transformació. 

L'espectacle s'inicia creant un autèntic espai salvatge, un món ple de sons ancestrals presemàntics que van omplint tota l'escena de forma que l'espectador pot viatjar a l'interior d'una selva encara per descobrir. El so en aquesta obra n'és una peça fonamental.

El procés de la colonització blanca, el desequilibri del món actual, l'absurd de la valoració d'algunes coses banals (l'ús del plàstic per a objectes inútils) sobre altres molt més importants i transcendentals, el consum imposat en societats on la comunicació real tendeix a desaparèixer, la perversió i banalització  de litúrgies i costums, en resum, una mostra d'aquest món amb tendències suïcides.

Joao Lima fonamenta la seva dansa en la materialitat i la ritmicitat del cos i l'espai, en la sàvia combinació del gest i la veu, en la utilització d'un llenguatge de sons que expressa més que les paraules.

L'amiga Cecilia Colacrai ha fet l'assistència coreogràfica, Clara Sáez l'escenografia, i Miquel Casaponsa el disseny de so. 

Joao Lima, ballarí, coreògraf, educador i performer, treballa en el món de l'experimentació des de fa més d'una quinzena d'anys, ha rebut diferents premis a Brasil, França i Catalunya, on resideix actualment. Vaig tenir la fortuna de conèixer-lo al projecte Babel de Jordi Galí, on col·laborava com dinamitzador i traductor de luxe. Una persona encantadora. 

Cavalo do Câo, un espectacle que es mou entre l'encant i l'espant, entre l'admiració i la condemna, entre les persones i una societat que va perdre el nord fa molt temps.

La Calaca

 

Cia. Routart. Casal de Cultura de Vallromanes.

Durant "El día de Muertos", a Mèxic, les catrines Doña Hueca i Doña Flaca queden atrapades entre el món dels vius i el món dels morts. Mentre busquen la forma de tornar a casa, compartiran amb nosaltres històries de vida i mort, realitat i fantasia, apropant-nos a la cultura mexicana, les seves màgiques tradicions i divertides festivitats.

Això és el que ens diu el programa de mà d'aquesta companyia que cerca divertir als més menuts i fer passar una estona entretinguda als adults que els acompanyen. En aquesta ocasió la màgia i els colors de la litúrgia mexicana són un magnífic escenari per una narració simpàtica que pretén allunyar les pors infantils sobre la mort, les calaveres i el més enllà. El resultat és un espectacle divertit, dinàmic, ben interpretat per les dues components de la companyia, María Ramírez i Laura María González, que a més són les responsables de la dramatúrgia i la direcció. L'obra té moments cantats, moments visuals amb llum negra, coreografies, i certa inter-acció amb el públic que en aquesta ocasió no va ser important per la poca quantitat de nenes i nens que assistien a la representació.

Ecoica + Debris

 

Ecoica: Blanca Tolsà.  Debris: Georgia Bettens i Javier de la Rosa. La Caldera Les Corts.

Un programa doble de dansa contemporània a la Caldera amb alguns punts de connexió entre les dues propostes com la idea del temps i la percepció del mateix cos. Les fotos són del nostre amic i magnífic fotògraf de dansa, Tristán Pérez Martín.

-A la primera peça Blanca ens fa una reflexió al voltant del desig que mou el nostre cos per entendre perquè les seves formes acaben responent a un imaginari comú. La primera part en la qual només emet sons sense moure's de la seva posició inicial resulta impactant a la vegada que desconcertant. La segona part és absolutament diferent, la ballarina ens deixa molt contents quan comença a ballar d'una forma dinàmica i àgil, sense voler vaig pensar que podria ser un personatge de Tarantino, però això és una deformació visual meva. El títol de la peça, Ecoica, fa referència a la memòria auditiva, l'encarregada de conservar tota la informació sonora que rebem de l'entorn.

- La segona peça és la ballada per la Georgia i el Javier. Una peça en que els dos cossos semblen lligats un a l'altre, una peça de "contact" plena de girs, salts, impactes i encaixos. Un autèntic engranatge físic i sensorial que ens parla de les sensacions, la idea de temps i sincronització, i l'augment de la sensibilitat quan ens relacionem amb l'altre cos i l'entorn.