Patrons

 

Teresa Sanchez. Les Pisanes. Terrassa.

El text que acompanya al títol de l'obra diu que és un espectacle sobre les modistes i l'adaptació del cos de la dona al model d'una època. I així, tot el text del muntatge ens porta a una època i a una Espanya no gaire llunyana, que intentem oblidar, però es resisteix. Un temps on les estructures patriarcals i masclistes encara eren més presents, i on l'estructura familiar i social condemnava a les dones a servir la figura de l'home. L'actriu, que fa una magnífica interpretació i posada en escena del personatge, ens ensenya el món d'una feina poc valorada com era la de les modistes i cosidores de barri, d'escala, de casa. No les de l'alta costura i la moda dels grans dissenyadors i dissenyadores. Parlem de dones que feien la roba a persones que anaven creixent amb elles, des de la comunió al casament i els enterraments. Dones que treballaven un munt d'hores per sous de vegades ridículs.

La Teresa ha fet aquest treball amb la col·laboració de modistes i cosidores de la seva Terrassa més propera, quilòmetre zero absolut. I també ha comptat, no cal dir-ho, amb el seu company Jordi Palet. Jo també he tingut la sort de col·laborar en una petita part.

El cartell de l'obra és una cessió de la fotògrafa catalana Joana Biarnés, de la seva brillant exposició "Moda a peu de carrer" que fa un recorregut per la moda dels anys seixanta i principi dels setanta a les ciutats de Barcelona, Madrid i París.

En resum, magnífic treball d'interpretació, manipulació d'objectes, i moviment escènic al voltant d'un text interessant sobre la nostra història més recent. Sense oblidar el to de reivindicació de les dones, sempre agraït en aquest món.

Catalina

 

Iniciativa Sexual Femenina. La Caldera Les Corts. 

Dins de la Quinzena Metropolitana de dansa, es va poder veure aquest combatiu espectacle que com definiria l'escriptora Juana Dolores, és de "brilli brilli/barricada". Les tres components d'aquesta formació que es defineix com a "col·lectiu de dansa contemporània amb una perspectiva feminista, llibertària i academicista", són la francesa Élise Moreau, la finlandesa Elisa Keisanen i la reconeguda escriptora granadina Cristina Morales. Aquest col·lectiu va néixer l'any 2017 a l'espai autogestionat de Can Vies a Barcelona.

L'espectacle s'inicia amb una tralla de música punk que les tres intèrprets ballen i fan contorsions de forma convulsa. Això donarà pas a què es treguin la roba que llencen violentament als costats de l'escenari. L'Élise i la Cristina només amb sostenidor, i l'Elisa només amb calcetes. Aquest rol el van mantenint en els diferents moments que es despullen, però és un nu d'empoderament, de lluita, d'autogestió, de guerrilla. Fins i tot, hi ha moments de masturbació entre elles o amb una taula que s'estableix com a generador de plaers. La il·luminació de l'espectacle també és crua i violenta, com tallada a ganivet. Hi ha una escena on les tres ballarines circulen amb els braços dins de les mitges, que contrasta per la serenitat i sensació de lleugeresa, il·luminades per unes llums laterals. 

Un espectacle radical, feminista, i una autèntica declaració contra el masclisme i el patriarcat. Un crit de guerra des de la barricada amb el vehicle de la dansa. Al final de l'espectacle, van llegir la desgràcia que acabava de passar a una nau ocupada a Badalona on havien mort tres persones i havien quedat sense sostre molta gent sense papers, ni mitjans. Una mala notícia d'aquest món cruel. 

Spiritual boyfriends

 

Núria Guiu. La Caldera Les Corts. 

La Núria és ballarina, coreògrafa, estudiant d'antropologia i instructora de Ioga Iyengar. Amb aquesta formació, l'artista ens parla en aquesta obra de la relació entre cos, eròtica i poder. I també de la connexió entre el món espiritual i el món digital. Ens fa reflexionar sobre el valor de paraules com bellesa, pau, salut i control, des de la pràctica del ioga i l'ús de les imatges espirituals que s'han convertit en imatges de cultura popular enormement utilitzades pels mitjans de comunicació.

Amb el seu espectacular cos, també ens planteja la tensió eròtica entre el mateix cos i la seva imatge, entre allò que és i allò que desitgem. L'enorme impacte d'internet sobre les nostres vides, també hi ha influït sobre la visió del nostre físic, de la nostra imatge, i  resulta curiosa la relació del terme control que ens oprimeix i vigila per part dels governs, i l'autocontrol que cerquem en la pràctica del ioga i la meditació.

Una obra impactant, per la bellesa de les imatges, pel poder hipnòtic que té aquesta ballarina, i per una producció tècnica digital i visual d'enorme dimensió. La música et porta pels diferents mons a on et condueix aquesta mestra de cerimònia. Una petita joia que acaba amb l'aparició d'un dron que amb el seu vol adquireix una dimensió orgànica, entre l'animalitat i l'espiritualitat.