Cossoc

 

Anamaria Klainscek i Magí Serra. Espai natural de la Roca Foradada. Vallromanes.

Dins de la programació de "Vespres singulars de creació i territori" de l'Ajuntament de Vallromanes, vam poder gaudir de dues ofertes molt interessants. Per una banda, vam tenir al grup Animal Religion amb el seu espectacle "Fenòmen" a Can Xisquet, és a dir, la casa i taller de l'escultor Josep Bofill; i per una altra banda, vam veure l'obra "Cossoc", del ballarí català Magí Serra i la ballarina eslovena Annamaria Klainscek. L'espai escollit per a aquesta peça va ser ben a prop de la resta arqueològica més antiga de Vallromanes, la Roca Foradada, un element megalític que possiblement era una cova sepulcral. Tots dos ballarins també formen part de l'espectacle "Trama" de Roser López Espinosa.

L'espectacle és una coreografia plena d'imatges suggeridores de cossos que cerquen l'equilibri, un joc de moviments que reflecteix la senzillesa i alhora la complicitat d'una relació. El fet de realitzar l'espectacle en espais naturals dóna a aquesta coreografia una certa mirada d'intromissió, d'entrada en la intimitat d'una relació. Un treball físic molt important i una magnífica interpretació dels dos ballarins proporciona molta força i caràcter a aquest muntatge que va tenir el seu inici a finals de l'any 2018. "Cossoc" també el podem gaudir com a espectacle de videodansa.

Mort de riure

Los Galindos. Col·legi Marista de Llinars del Vallès. Jornades CREA de la TTP.

Delirant, aquest podria ser el qualificatiu que més encaixa en aquesta nova peça de Los Galindos.

MDT és un espectacle de clown ple d'acrobàcia, cops, bufetades, incendis, motoserres, cordes per penjar, una bastida que és l'escenari per tota mena de caigudes i equilibris. Els tres pallassos, davant de la mort per riure d'un espectador en la representació anterior, organitzen un judici severíssim per condemnar a mort a un d'ells. Rossinyol, el més gran i autoritari, farà de jutge, Mardi serà el policia i Melon serà el culpable. Sota aquesta paròdia el grup posa en qüestió l'arbitrarietat de la justícia. Un crim improbable, un judici dubtós i un càstig absurd. Una escena que pot semblar irreal i impossible, però que té molts punts de contacte amb la realitat d'aquest món. Els catalans precisament tenim molts records de coses molt semblants de la pressuposada justícia. La pena de mort és la voluntat d'esborrar la capacitat d'admetre la fallida del sistema, una eina per esborrar persones i idees.

A escena podem trobar a Marcel Escolano, fundador i ànima de la companyia, i els pallassos i acròbates francesos Anicet Leone i Gabriel Agosti. La direcció i concepte és de Bet Garrell, l'altra meitat de l'ànima de la companyia, i el mateix Escolano. La direcció artística és de la Bet.

Un espectacle que no et deixa sense riure en cap moment, tot sembla a punt de caure, tot es mou, l'absurd de les seves accions és sorprenent, tothom ensopega amb tot en un espai ple d'objectes de construcció, cons, formigoneres, martells, cascos, bidons amb aigua, explosius, tot el que pot convertir-se en un objecte amenaçant per la vida dels pallassos. Una bestiesa d'espectacle que si no vas amb compte, et pot matar de riure.