^Dins del festival "Noël au théâtre" que es va fer del 26 al 30 de desembre a Brussel·les anem a destacar quatre espectacles, ben diferents per disciplina i format però tots quatre de gran nivell. Aquest festival definit com a "Tout Public", d'un a cent anys, ja ha presentat la 34ª edició. I la resposta del públic és massiva. Quina enveja.
Mange tes ronces !
Compagnie Brigand Rouge. Botanique de Brussel·les
Espectacle d'ombres creades per tres projectors de taula i moltes figures opaques o translúcides que mouen amb saviesa dues noies, Théodora Ramaekers i Virgine Gardin, que fan les veus dels diferents personatges amb variats registres i molta expressivitat davant del públic. El conte és fosc a l'inici per anar agafant llum a mida que avança la narració. Les dues noies són acompanyades per un home, Jean Luc Millot, que crea una banda sonora que acaba de situar a l'espectador dins de la tensa situació. En principi és un espectacle per a nens de més de cinc anys però a l'inici ja els hi diuen que el conte fa de vegades una mica de por.
Durada de 50 minuts, text en francès abundant.
Un elephant me regarde.
Cie Arts & Couleurs. Théâtre La Montagne Magique.
Delirant història de Martine Godard al voltant d'una illa enmig del mar amb un mico, un cocodril que per manca de pressupost incorpora la figureta d'una vaca, un lloro i l'elefant que arriba més tard. Els dos actors, Francois-Michel van der Rest i Tonio fernandez Reina, presenten tot el conte sobre una taula de menjador i davant d'una paret amb una porta que ens portarà una sorpresa divertida i sorprenent. Tot sembla improvisat però tot està calculat per provocar el riure en el moment oportú, des de l'escenografia al ritme de narració dels dos brillants actors. Per a més de cinc anys.
Una hora de riures amb un diàleg ràpid i efectiu. En francès.
Alibi.
Théâtre de l'E.V.N.I. Esprit Volant Non Identifié. Théâtre de la Balsamine
Espectacle pur de dansa de dos ballarins, una noia jove i un senyor oriental molt més gran, que ballen un diàleg d'accions i reaccions, de intencions i respostes, de desitjos i frustracions. Tos dos vestits de gris amb camisa blanca i portant un maletí negre com si fossin executius van canviant els seus papers i la seva relació sobre un rectangle de gespa verda.
Espectacle de bellesa sublimada i impenetrable, d'una dolçor infinita, d'una perfecció tranquil·la propera al zen. Hi ha una veu en off que descriu alguns passatges en poques paraules. En francès.
Els ballarins són Sophie Leso i Fujio Ishimaru. I la música, peces de Nicolas Arnould, Tom Waits i Sigur Rös. Una delicia d'espectacle.
Poupette in Bruxelles.
Théâtre des 4 Mains. Centre Culturel Jacques Franck.
Poupette és una adaptació d'un llibre holandès, Deesje, de l'escriptor Joke Van Leeuwen. Però és una adaptació portant l'acció del personatge als carrers actuals de Brussel·les a ritme de hip-hop urbà i al bel mig dels cotxes, els autobusos i fins i tot els concursos televisius.
Al muntatge es fan servir amb molta habilitat les ombres, els titelles, les maquetes, l'escenografia mòbil, les gravacions de vídeo en directe i la veu d'una noia de color en directe que et deixa perplex per la seva qualitat. Un espectacle multimèdia complet i carregat de crítica social a ritme de rap combatiu orientat per a un públic infantil i pre-adolescent però absolutament vàlid per a tots els públics. En francès.
Els intèrprets són Jerôme Poncin, Gert Dupont, Violette de Leu i Gloria Boateng que és la cantant, i ben dirigits per Marie-Odile Dupuis i Marc Maillard, també adaptadors del conte holandès.
.jpg)
