A una Mostra plena de monstres, moltíssims membres i multiplicitat d'ulls van haver-hi molts espectacles interessants. Us deixo aquí una petita mostra dels que més ens van sorprendre.
Universari.
Marcel Gros. Teatre municipal de l'Ateneu.
Un altre espectacle de Marcel Gros. Algú podrà dir que sempre fa el mateix. És veritat, però Marcel Gros és un pallasso únic, irrepetible, que connecta amb un ventall enorme d'espectadors de totes les edats. L'única escenografia són unes lletres vocals inflables enormes de color vermell amb les que juga el curiós personatge que de vegades fa de singular concertista, de delicat mim que acaba parlant, o d'un il·lusionista desconcertant.
Marcel des de la seva dilatada experiència sap tocar totes les tecles per crear un espectacle alegre, imaginatiu i amb un llenguatge universal que farà riure a qualsevol espectador amb el cor obert.
Sempre és un bon viatge anar a l'univers de Marcel Gros, el seu Universari.
Uns dies abans de l'inici de la Mostra es va obrir a la sala Municipal una exposició molt atractiva i divertida de la trajectòria artística d'en Marcel que fa més de quaranta anys que fa riure sobre els escenaris i en la que queda palesa la seva dimensió com a artista plàstic molt potent.
Euria.
Markeliñe. Teatre municipal de l'Ateneu.
Espectacle dels bascos Markeliñe que et pot provocar alguns moments de respiració continguda si ets una persona sensible o passes per una època complicada emotivament. Euria (pluja) ens parla del que ens passa quan perdem una cosa molt estimada, de com se'ns trenca el cor en mil trossos i del temps que ens caldrà per acceptar la pèrdua, entendre-la i acceptar que hi ha alguna cosa que ha canviat. L'obra està plena de poesia, d'imatges poderoses de dansa i amb uns dibuixos molt senzills, molt a prop dels dibuixos infantils ocupant l'enorme espai negre al fons de l'escenari.
La pluja i el paraigua són els dos elements que faran girar la trista història de la pèrdua d'una persona estimada i la necessitat de superació per tirar endavant a la vida.
Fernando Barado, Natalia García i Ioar Fernández són els intèrprets d'aquesta delicada història que a més de fascinar als nens deixarà a més d'un pare/mare amb dificultats per respirar. Delicadesa amb un tema complicat i difícil de parlar.
Nàufrags.
La Industrial Teatrera. Museu de la Pell.
L'espectacle es va fer dins del Museu de la Pell quan en principi estava plantejat al pati del mateix museu perquè va caure una tempesta sobtada. I el que són les coses, l'espectacle va adquirir un to molt especial, l'escenografia encaixava molt bé dins de la sala de les encavallades i les seves bigues de fusta.
Nàufrags és un homenatge còmic a la figura del viatger, no del turista, sinó del viatger de vegades forçat per feina, per conflictes, per guerres, per buscar-se la vida. Viatgers que sovint tenen el sentiment de nàufrags perduts. La Industrial, una companyia de teatre de carrer amb llarga trajectòria, sempre es situa entre el clown, el circ i un teatre de gest amb divertides aparicions de sons i paraules.
Una obra divertida, càlida i humana sobre un conflicte que no deixa de créixer.
El col·leccionista de pors.
L'estenedor Teatre. Cotxeres dels Moixiganguers.
David Laín, ànima de l'Estenedor, després de molts anys de lluita solitària ha sigut valent i ha decidit jugar fort una de les seves últimes cartes. Ha cercat l'ajut del Jordi Farrés com a autor i director i han creat entre els dos aquesta peça per a públic infantil sobre les pors, especialment aquelles primeres pors infantils. I una vegada vista l'obra no hi ha dubte que el David no s'ha equivocat. L'obra és fresca, àgil, busca la complicitat del públic i ha fet créixer el ventall d'habilitats escèniques d'un titellaire amb molts anys de carrera que buscava un canvi important.
La col·lecció de pors té a més la condició que és comuna a molts de nosaltres quan vam ser més petits, les ombres, els sorolls de la nit, la foscor, els insectes, els ratolins, i això fa l'obra molt propera a qualsevol públic sigui quina sigui la seva educació, condició social o provinença.
Una peça delicada, tendre, molt cuidada en els detalls, una escenografia amb molts recursos i ben il·luminada que rellançarà un artista molt bo que havia perdut l'energia. Enhorabona.
Shake Shake Shake.
Cia. PakiPaya. Plaça de Cal Font.
Brillant. Anunciat com a "un espectacle burlesc de quadre aeri i màstil xinès" aquesta peça és pura dinamita.
Tot comença amb el personatge d'un Dj. esbojarrat amb un anglès super cool que fa la presentació del seductor equilibrista, que buscarà entre el públic una noia bonica que l'acompanyi en les seves i variades exhibicions aèries. Tot, a ritme de música negra i grans èxits del pop, adquireix una velocitat de vertigen que et fa passar de la fascinació dels equilibris al riure per les accions dels dos artistes i l'atrevida espectadora que acabarà volant pels aires.
Adrià Mascarell, l'equilibrista i un seductor imparable, és un artista complet que omple l'escenari i crea una especial atenció només aparèixer a l'escenari, una bèstia amb molt de ritme. Al seu costat un glamourós i rodonet Ferriol Barbena construeix un personatge divertit i super fashion al mateix temps. De l'espectadora no puc dir res, sorprenent.
Una meravella que et fa riure, moure els peus i al·lucinar amb aquests personatges i les seves accions a ritme de la Motown. Una delícia.
L'Home més fascinant del món.
Marino e Marini. Kiosk del Rec.
Atenció amb aquesta proposta!!!!
"Ja és aquí la primera pel·lícula musical en directe! El cinema en 4 dimensions!, una experiència més real que la realitat! L'Home més fascinant del món repassa la vida d'en Jimmo Crocetti, una icona que va marcar el segle XX. Un ésser humà extraordinari capaç no només de cantar en més de cent idiomes, sinó de fer-ho simultàniament! Un home que va participar a les 24 hores de Le Mans i les va guanyar en només 16 hores!"
Aquesta és la presentació d'aquest espectacle nocturn que vam veure al Kiosk amb una copa a la mà, i que va ser difícil poder consumir pels atacs de riure que comporta tenir-lo davant. Àgil, divertit, original, ben interpretat, magníficament cantat i tocat, i absolutament delirant. Em va sorprendre la potència de tota la proposta des de l'inici fins al final, sense decaure i la bona factura de les imatges projectades. Per a mi, una nit rodona amb un Jaume Catany més que fascinant i molt ben acompanyat per Adrià Martí i Cesc Montané. No us ho perdeu.
Safari.
Companyia de Comediants La Baldufa. Teatre de l'Aurora.
Un altre espectacle de La Baldufa, i en són 16 després de més vint anys de trajectòria, però aquest és especial per a mi perquè l'autoria compartida i la direcció és del mestre Ramon Molins que ens porta una faula que ens du a reflexionar sobre el tema del "bullying". La Baldufa va obtenir un èxit enorme amb la seva anterior producció "Pinocchio" que va rebre el premi Feten el 2015.
Pinyot i Carabassot marxen a la sabana per investigar la misteriosa desaparició del lleó. Així comença aquesta història que a més d'entretenir als nens i nenes pretén que pensin en què passa al seu voltant, a les seves escoles, en quin personatge incorporen dins de la selva de la seva classe, el seu carrer o el seu barri. Ets un lleó, un elefant o una serp? o potser un cocodril que s'entossudeix en fer la guitza als més febles?
Una bona obra dins dels paràmetres habituals de teatre infantil de La Baldufa, obres ben interpretades, ben dites, amb una producció i escenografia molt ben treballades i que en aquesta ocasió tenen l'afegit d'una bona direcció i una història compromesa de l'amic Molins.
.jpg)
