Rudo

Cia Manolo Alcántara. Mercat de les Flors. 2017.

Tot sembla a punt de caure, les grades, l'espai escènic, les llums, tot està degradat, erosionat pel temps i els cops. Quan el públic es va situant al seu lloc, un paio gran amb aspecte de pocs amics i que suporta una coixesa d'una cama de forma aparent va entrant i sortint mentre remena coses i va murmurant. En uns moments, aquest personatge formarà  de forma quasi obsessiva torres i figures amb pesades caixes de fusta. Sobre aquestes irregulars i fràgils construccions crearà precaris equilibris enfilant-se sobre llargues barres de fusta dipositades de forma violenta de vegades, de forma aparentment accidental altres, però sempre guiat per una il·lusió pel repte portat al límit, fins i tot creant una possibilitat de fals perill sobre l'espectador. L'obra és una mena d'homenatge a la rudesa, a l'esforç físic i als reptes personals que freguen els límits. 

L'espai, construït i dissenyat pel company Xavi Erra que a més a més comparteix la creació i la direcció de l'espectacle amb el Manolo Alcántara, ajuda i potència aquest equilibri delicat entre el caos i l'absoluta precisió que permetrà el funambulisme salvatge i sorprenent del Manolo . L'actor equilibrista és acompanyat per dues noies, la Laia Rius que toca el violi, i la Maria Bou que toca el violoncel, que fan d'intèrprets equilibrant una mica la bogeria de l'home de les estructures inestables. La composició i la direcció musical són de la Clara Peya, i el simpàtic titella  és de l'amic Nartxi dels Txo titelles.

Manolo Alcántara, artista de circ autodidacta porta aquest "Rudo" després de "Genuinos imperfectos", "Locomotivo" i "Plecs" treballant sempre de forma intuïtiva, apassionada, quasi volcànica, visceral. Equilibris que semblen impossibles.