Sergi Cervera i Marc Ribera. Casal de Vallromanes.
L'obra planteja una trobada d'exalumnes d'una escola religiosa. Han passat molts anys i se'n fa per retre homenatge i celebrar la jubilació de qui va ser el seu tutor. L'atzar sembla que ha determinat que a Morales i a Torres els toqui compartir habitació. Morales no guarda gens bon record d'aquells temps, en canvi, per a Torres van ser els millors anys de la seva vida. La trobada farà que abans de la festa facin memòria d'un passat radicalment diferent per a les dues persones.
Torres treia bones notes i era un model d'alumne i jugador de futbol, Morales era víctima de burles, menyspreu i violència per ser sensible i amanerat. El principal artífex de l'assetjament escolar era el millor amic de Torres, Gonza, un autèntic animal. Ara, tot es desenvoluparà en uns esdeveniments sorprenents, les posicions de les peces ha canviat sobre el tauler.
Un magnífic treball actoral dels dos intèrprets dirigits per Jordi Cadellans i Raül Tortosa. El text és del mateix Cadellans. Els dos actors també han dissenyat l'escenografia i la il·luminació.
Una peça de teatre d'alta intensitat, que ens parla de la petjada que deixa l'assetjament escolar i com tots hem pogut ser espectadors o còmplices de situacions homòfobes. Un clam contra la passivitat dels responsables per evitar-lo, pares, professors, tutors, companys. Un thriller que augmenta la seva potència tal com va avançant l'obra. La direcció de Cadellans transforma la ferida en una venjança creativa, sorprenent i sanadora. Una catarsi teatral de gran nivell que porta el títol d'una popular cançó de la banda nord-americana de rock alternatiu, Pixies.


M'agrada que diguis que tots hem pogut ser espectadors o còmplices, doncs cal entendre que l'assetjament és un problema relacional basat en una relació de domini i submissió, no pas un problema escolar. Cal generar una cultura de tolerància zero cap a l'assetjament I ser proactius per aturar-lo, sigui l'entorn que sigui on es produeixi. La nostra passivitat és alhora una forma de tolerància.
ResponEliminaCertament, la nostra passivitat és tolerància. Gràcies pel comentari.
ResponElimina