Aquest espectacle inaugurava la sala d’exhibició de la nova
Caldera a les Corts. Han sigut molts mesos d’esforç i de resoldre problemes,
però per fi tenim un nou espai per a la dansa i les arts escèniques.
La Sol no va decebre. Amb el seu darrer espectacle compost
per una mena de grans èxits de la seva dilatada carrera ens ho va fer passar
molt bé. La menuda ballarina va mostrar el seu domini del cos, les seves
famoses mitges puntes i una magnífica relació amb el públic des del seu paper
com ella mateixa amb el pas dels anys. Plena d'ironia, veterania i control de
l’escena va fer participar al públic a la seva festa amb una dramatúrgia
consistent i una estudiada mesura del ritme de l’obra. Com a celebració del 20è aniversari de la companyia la Sol ens parla de la quotidianitat d'un artista, i així celebrem la por al fracàs, el reconeixement del teu pare, els grans èxits, els desitjos no complerts i d'altres etapes en la dura vida de l'artista.
La participació a escena del seu tècnic resulta divertida i
elegant, fa que tot l’espectacle no s’aturi i permet l’entrada de cada nova
joguina amb ritme. Joan Manrique és a més de tècnic i actor, l'escenògraf.
Una obra que ens permet gaudir escenes d'algunes de les
seves obres més representatives d’una trajectòria que ha portat a la ballarina
d’Alcoi per tot el món. Així veiem moments de "Memòries d'una puça", "El llac de les mosques", "Paella Mixta", "Bésame el Cactus"i "D.V.A. (Dudoso Valor Artístico".
Una brillant manera d’obrir una nova sala amb un bon
espectacle d’una de les antigues sòcies fundadores de La Caldera. I ara, més.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada