Molar

Quim Bigas. Rambla Marina. L'Hospitalet de Llobregat. 2016

Festival d'arts de carrer "per Amor a l'Hart"

Arribes a una plaça i et trobes a un paio amb un micròfon.
Mentre cerca persones a qui formular una pregunta,  va movent-se per tot l’espai amb una dansa plena
de girs i canvis de ritme sobre una banda musical inexistent.  La pregunta en qüestió és:  Què és molar ?, sembla una pregunta fàcil, però de vegades costa trobar una resposta prou atractiva i el públic de vegades
dona les respostes més inesperades.  El
ballarí continua evolucionant de forma plena d’energia entre el conjunt de
persones cada vegada més atentes a les seves evolucions.

L’espectacle té de vegades el suport d’una pantalla de
vídeo on es projecten imatges al voltant del concepte Molar tant divertides com
insòlites. Passem per dibuixos de peces dentals que són els molars, un anunci de coca-cola, una celebració d'un gol i per un
videoclip realitzat amb moltes altres imatges de vídeos musicals que acaba
engrescant a tot el públic perquè comenci a moure els peus. Tot això passa
mentre el ballarí va fent pujar l’atmosfera  d’energia. La pregunta és resposta en un moment
de la vetllada per un nen de vuit anys que diu que molar és cantar, i tot
seguit comença a cantar de forma brillant la cançó de “Soy Minero” d'Antonio Molina. El públic
ja havia sigut conquerit i es movia acompanyant la dansa del ballarí.

Tot acaba quan el ballarí desapareix de forma sobtada i
queda la cançó del Camilo Sesto "Mola Mazo" en forma de karaoke,  oberta al públic. No va trigar ni trenta
segons en ser el micròfon ocupat per sis adolescents que van interpretar el
famós tema . Tot un deliri. Quim Bigas, un ballarí portentós amb una dilatada trajectòria, és capaç de realitzar
aquesta performance que en pocs minuts fa moure els peus a més de dues-centes
persones. Una peça sobre el verb molar, allò tan intangible com la felicitat. Mola.