Fuck in Progress

Jordi Cortés. Associació Kiakahart. La Caldera. 2016

Em resulta especialment difícil comentar objectivament aquesta obra i el treball del Jordi. L'amistat amb ell, i amb la Mercedes Recacha, una de les ballarines del muntatge, ja és una dificultat, però la més gran és la gran admiració per l'enorme tasca d'integració social i humana que desenvolupa la seva associació des de fa molts anys.

Kiakahart, aquest nom tan sonor, prové del terme kiakaha, l'expressió maori que vol dir "Sigues fort". Jordi Cortés, ballarí, coreògraf, director i professor, que ha ballat amb companyies prestigioses com DV8 de Londres, ha fundat Alta Realitat i ha donat classes a Brussel·les i París entre moltes altres més activitats, treballa amb l'associació en l'àmbit del teatre físic i la dansa integrada des de fa més de deu anys amb resultats extraordinaris. 

A Fuck in progress, els vuit performers  compartiran experiències mitjançant la paraula i el llenguatge del cos. Tots ells, els vuit, tenen una particular condició inherent al seu cos, al seu entorn, a les seves experiències, i serà la sensualitat, l'erotisme, el fetitxisme i una sexualitat oberta a la mirada de l'altre la que crearà una dramatúrgia d'alt contingut eròtic, de vegades violent, de vegades d'extrema delicadesa.

Evidentment per al públic és fàcil de vegades caure en el morbo de veure com es mou un home sense cames o una noia amb una cama artificial que es treu a l'escena per desenvolupar una sexualitat molt a prop de Cronenberg, o les evolucions de perversió d'un no vident. Potser això succeeix en algun moment en la ment d'algun espectador, però la potència de l'escena és tan gran i tan coral que ens mostra que tots som particulars, tots, amb les nostres febleses, les nostres pors i els nostres impediments. I justament això ens mostra l'espectacle, des de la vessant més a prop de la pell i de les passions. Un espectacle de gran intensitat.