Sharon Eyal / Rambert Contemporary Dance Company of London. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran.
Un gran espectacle. No és una peça que fusiona dansa, animació i cinema com diu el programa de mà del teatre, no ho és, La connexió entre les diferents disciplines és per coincidència, no pel seu funcionament ni per un sentit evident. Això no vol dir que la projecció de cinema no sigui interessant amb imatges exòtiques i potents, ni l'animació visual no estigui ben dissenyada, i molt menys que la coreografia no sigui brutal.
Vaig anar a veure aquest espectacle per diferents raons, la primera va ser la participació de ballarins de la Rambert, garantia de treball exhaustiu, exigent i amb una perfecció que ratlla l'inhumà. A més la connexió entre la Rambert i Lloyd Newson (DV8) és molt freqüent i això també promet ànima dins dels cossos. La segona va ser la coreògrafa Sharon Eval. Aquesta artista israelita va ser la coreògrafa de la Batsheva Dance Company, una de les companyies que em va marcar de jovenet, i ara ho és de la L.E.V., una altra formació que m'agrada molt. I per fi, la tercera, les imatges de Kibwe Tavares que mostren un procés iniciàtic, un viatge a l'interior, imatges molt suggerents que donen pas a l'espai de la dansa. La direcció del cineasta és el que trobo més absent com a cuiner general de tota la peça. La història de les dues germanes Aisha i Abhaya que fugen de la seva terra i arriben a un nou món en un procés d'emigració resulta atractiu com a entrada, però després es perd i no torna a aparèixer de forma evident. Imatges potents, però que es perden com les germanes protagonistes.
Una música hipnòtica, maquinal, que et convidava a entrar dins del ritual, fosc, fred, maquinal, que en alguns moments s'apropava a la sensació de por. Els ballarins van semblar humans quan van sortir a saludar, ballant semblen cossos posseïts.
Una obra fascinant que potser no agradarà a tothom, de vegades si no entres en ell, t'aixafa una mica a la butaca. Per gaudir de la fredor maquinal amb una ànima de viatge a la foscor.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada