El mar: Visió d'uns nens que no l'han vist mai

Xavier Bovés i Alberto Conejero. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Tallers.

"Aquesta és la història d'una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i les nenes de l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d'estiu de l'any 1936. Els va prometre el mar."

Així diu el programa del TNC d'aquesta delicada, poètica, i compromesa obra que es mou entre el teatre d'objectes, el documental i la paraula. La dramatúrgia és un fet real que desgraciadament va passar a l'Espanya que va caure en mans dels feixistes. Aquest mestre amant de la llibertat i d'un ensenyament molt proper als alumnes inicia la seva creuada didàctica l'any 1934 amb l'ajut d'una petita impremta i un gramòfon que paga de la seva butxaca. El fet de poder publicar les emocions, els somnis i els pensaments de les nenes i els nens, generarà una allau d'il·lusió que anirà passant de grans a petits. El gener del 36 els alumnes publiquen "El mar: Visión de unos niños que no lo han visto nunca" on en forma de petits poemes s'expressa el desig de veure'l, les seves imaginacions i les seves pors. El mestre promet als nens que els portarà a la seva Catalunya per ensenyar-los el mar, però serà afusellat per les tropes feixistes que cercaven qualsevol sospita de ser roig.

Una obra que funciona com un mecanisme de rellotgeria, precís, equilibrat, i que va colpejant l'ànima de forma imparable. La tendresa i humanitat del mestre en contrast amb la misèria, la duresa de la vida al camp i l'arribada del feixisme al poble sacseja el cor del públic que surt de l'espectacle amb la paraula llibertat a la gola. Veure l'obra ara amb els tambors de guerra a Ucraïna et deixa encara més preocupat per aquest món. Pura poesia d'aquests dos artesans que col·laboren junts per primera vegada. Una meravella.