Prostitución

 

Andrés Lima i Albert Boronat. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran.

Espanya és el bordell més gran d'Europa, la prostitució mou cada any milions d'euros. i en aquesta compra/venda de sexe hi ha la tracta de persones, el tràfec i explotació de nenes i dones, i tot el que comporta això: drogues, violència de gènere, degradació de les persones. El mercadeig més salvatge de les persones: la dona queda identificada com la fragilitat, la por, la submissió, la indefensió, l'home com la violència, el crit i el poder. Ara la prostitució ha passat a ser exercida majoritàriament per dones i nenes de païssos pobres on són comprades i enganyades amb falses promeses o senzillament segrestades per màfies organitzades. La quantitat de víctimes i desaparegudes entre aquest nombre indefinit de dones és altíssim, però sembla que políticament i socialment no genera massa repercussió. Quan desapareix una dona que moltes vegades no té cap situació reglamentada, sense papers i que respon amb un nom fals, no acostuma a passar res.

Comprar sexe, comprar plaer; sempre els diners, la corrupció i el poder han servit per oprimir als més febles. Abolició, legalització són termes que creuen transversalment l'opinió de la societat, però de veritat existeix una alternativa real per poder sortir d'aquest infern?

A l'obra podem veure la interpretació de tres magnífiques actrius: Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste que es posaran a la pell de les prostitutes de la vida real: Ana María, Isabela, Lucía, Alexa, Alícia, Lukas i la Sra. Rius. També apareix el seu testimoni projectat sobre una de les parets de l'espai escenogràfic que consisteix en una habitació giratòria d'un club de carretera. 

La música en directe la posa Laia Vallès amb piano i teclats, i resulta tota una troballa per la seva precisió i ambientació sonora. 

La direcció és d'Andrés Lima que també té l'autoria amb l'Albert Boronat. Les projeccions són de Miquel Àngel Raió, que sembla ser ara l'home imprescindible en totes les grans produccions.

Una obra de dues hores de textos colpidors, però amb moments d'humor i certa descàrrega de tensió de la carismàtica i sempre solvent Machi, i d'una sorprenent Yuste, guanyadora l'any 2019 d'un Premi Goya pel seu treball a "Carmen y Lola", i que amb trenta anys s'ha convertit en una de les actrius amb més projecció en teatre  cinema. Alguns la reconeixeran per formar part de la popular sèrie "La casa de papel". 

Una bona oportunitat per fer una reflexió necessària sobre un tema que s'intenta ocultar i banalitzar, però que no deixa de ser una altra cara de la violència de gènere.