Eh man hé. La mecánica del alma

 

Zero en conducta. Casal de Vallromanes.

El maig del 2019, dins de la 30a Fira de Titelles de Lleida, i com a espectacle inaugural vaig poder veure aquesta meravella d'espectacle. Eh man hé, aquesta vegada en un escenari molt més petit i amb unes condicions tècniques menors, continua sent una obra monumental. El pas del temps des de la seva estrena no ha minvat en absolut la seva fortalesa emocional. La humanitat dels titelles frega la màgia, l'expressió de manipuladors i titelles crea veritables coreografies, és visualment molt atractiva, i està plena de tendresa, emocions i sentiments. Fa un parell d'anys vam poder veure una altra petita joia d'aquesta companyia, La dernière danse de Brigitte, un treball més petit, però igual d'emocionant i delicat. 

De totes maneres, el fet de tornar a escriure una entrada parlant d'aquest espectacle és per l'oportunitat que vaig tenir de veure, un dia més tard de gaudir de l'obra en directe, d'un curtmetratge de la companyia on els manipuladors i titelles tornen a enamorar. La projecció va ser dins del cinema Alhambra de La Garriga, el segon cinema més antic en funcionament de tota la península i que s'ha mantingut viu pel suport popular de tots els garriguencs i garriguenques. La companyia té la seva residència en aquest bonic poble.

La pel·lícula porta el nom de: Anima, Animae, Animam. Després de la projecció i amb motiu del desè aniversari de la formació, el director José Puchades (Putxa) i els altres membres de la formació ens van fer una relació de la seva trajectòria, algunes anècdotes, les dificultats per la pandèmia, i el futur de la companyia. També ens van prometre la realització d'altres curtmetratges i un llargmetratge, que veient el curt que vam veure, promet moltíssim. 

Zero en conducta continua mereixent la màxima nota. Enhorabona.