Adaline Anobile. La Caldera les Corts.
Un gravat renaixentista d'Albrecht Dürer representa una dona nua estirada sobre una taula darrere d'una reixa. Una escena estranya. El pintor tracta de reproduir el que mira, fent servir la quadrícula com a marc de referència per mesurar, assenyalar, indicar, veure. Malgrat que la figura de la dona estigui ficada dins d'aquesta perspectiva, mai serà contemplada per complet. A l'escenari, el sistema de perspectiva geomètric i abstracte, s'enfronta a la temporalitat i realitat dels cossos. Entre la pell, els ulls i la quadrícula que mesura i sosté, s'obren espais de sensacions. La fricció de les figures afecten unes i altres, i les perspectives canvien.
Un espectacle de cinquanta minuts, sense música, amb una dona de vegades nua, de vegades amb una granota neutra, que es mou sobre una quadrícula de cinta de PVC blanca i un tros de tela que integrarà dins de l'estructura que crea la perspectiva. El fet d'alterar, pervertir aquesta quadrícula resulta alliberador i energètic.
Adaline Anobile té un Màster de Coreografia del Centre Coreogràfic de Montpellier, i un Màster de Disseny tèxtil. La seva obra es mou entre les experiències sensorials i l'abstracció, desenvolupant un llenguatge que molt sovint implica pensar i moure's amb objectes, i treballar amb el temps i la veu.
Una litúrgia carregada de sentit, amb una execució calculada i una plasticitat enorme. Una performance que hagués deixat atònit al pintor alemany del segle XVI, dinamitant la geometria. No em pregunteu per què la peça porta aquest títol, és un tema musical de Blind Lemon Jefferson que va fer famós Bob Dylan l'any 1962. No tinc la resposta, però: "mireu que la meva tomba es mantingui neta".
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada