Camí a l'escola

 

Cia. Campi qui pugui. Teatre Auditori de Granollers.

Fa uns anys, vam poder veure el documental del director francès Pascal Plison que portava el mateix títol, i recentment hem pogut veure el documental de cinc capítols de TV3 que porta el títol de "Els camins més perillosos per anar a l'escola". Ara, podem veure sobre l'escenari la mateixa epopeia de moltes nenes i nens que per anar a l'escola han de creuar mil i una dificultats. Desgraciadament, aquestes històries estan basades en els fets reals de molts infants d'arreu del món. 

Tres germanes, un camí i un mateix objectiu, anar a l'escola per tenir un futur, per aprendre i per poder sortir d'unes condicions de vida molt adverses. El trajecte a l'escola que per nosaltres és un pur tràmit, per a elles és un viatge ple de perills, de vegades amb temperatures i climatologia infernal, i sempre amb infinitat d'incerteses i obstacles.

Els tres personatges parlen entre si, però parlen una llengua inventada per elles que fa l'espectacle apte i adient per a tothom, un llenguatge universal que resulta molt entenedor i simpàtic.

Les actrius són Cristina García (cofundadora i directora de la cia.), Alícia Buil, i Aitana Giralt. La direcció és de Rosa Díaz (La Rous teatro), la creació de Rosa Díaz, Jordi Farrés, i Campi qui pugui, la composició musical de Pascal Gaigne, i la brillant escenografia és de Joan Pena. Jordi Pedrós, cofundador i director amb la Cristina, fa un petit paper a l'obra i també mou les diferents escenografies que conformen els horitzons dels llargs camins a l'escola.

L'obra de Campi qui pugui és un espectacle tendre, poètic, ple d'imatges poderoses, i molt emocionant. Un infantil que captiva als petits i il·lusiona als adults. Tant de bo facin molts bolos.