Elena Tarrats, Bru Ferri i Martí Sancliment. Sala Dau al Sec.
El cartell presenta aquesta acció com a: "Poesia viscuda. Poesia encarnada. Poesia que parla del cos com a òrgan capaç de tenir consciència de les vivències que ens van teixint".
Una vegada dins de la sala, vaig tenir la puntual sensació de tornar uns anys enrere, al voltant dels anys noranta, quan vaig anar sovint a veure happenings, performances i actes varis, a la Sala Metrònom. La sala d'art contemporani que va tancar les portes l'any 2006, va realitzar moltes presentacions i inauguracions d'exposicions fent servir aquest gènere escènic al llarg dels vint-i-sis anys que va estar oberta.
En aquesta ocasió, els tres artistes desenvolupen una acció en tres actes ben diferenciats. Elena Tarrats és una jove actriu i cantant amb una projecció considerable, Bru Ferri és un pianista i cantant amb una trajectòria plena de col·laboracions de renom, i Martí Sancliment és un actor, autor i director escènic amb nombrosos projectes a l'esquena. Tots tres aconsegueixen crear un producte interessant, vibrant en alguns moments, on apareixeran els textos poètics d'una llarga relació de poetes: Maria Cabrera, Guillem Gavaldà, Maria Sevilla, Martí Sancliment, Sara Bailac, Guim Valls, Oriol Sauleda, Mireia Calafell, Bru Ferri, Azucena Momo, Gabriel Ventura, Princesa Inca i Pablo Macho.
La proposta també té l'afegit de veure a l'actor Jaume Madaula portant les llums i integrant-se d'alguna forma a l'escena, amb la manipulació dels focus i canviant les gelatines de forma manual.
Una bona manera de portar la poesia molt més enllà de la seva lectura, i també de portar a escena a tres bons creadors que integren a una bèstia original i orgànica.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada