La màgia lenta

Marc Garcia Coté. Sala Dau al Sec.

L'autor del text és Denis Lachaud, i la direcció l'ha realitzada Pierre Notte, que ja va dirigir l'obra al seu país, França. També és seu l'espai escènic, taula, cadires i gots d'aigua. El disseny de llums el va realitzar Alexandre Mange en l'estrena francesa i s'ha mantingut també. 

El muntatge va venir fa dos anys a Catalunya dins del festival francòfon "Oui", i va generar a les dones del Dau la forta decisió de portar-lo a la seva sala, ara en català. I ha estat una magnífica decisió.

L'obra planteja el conflicte d'un home de 40 anys diagnosticat erròniament d'esquizofrènia i que de nen va patir abusos sexuals. Amb una lluita constant amb si mateix, el personatge  busca el camí de la veritat, però tem la veritable història que l'enfrontarà a una realitat dolorosa. 

L'actor encarna les dues veus, la del pacient i la del psiquiatre, i tan sols amb un simple gest d'agafar un bolígraf, saps que parla el metge.

El text presenta una història contundent, necessària i útil i que posa davant de l'espectador temes tabús com l'abús sexual a menors, els conflictes i dubtes dels diagnòstics psiquiàtrics i la fragilitat de la infantesa davant del món dels adults.

El públic va avançant amb el personatge en la recerca d'una veritat d'un passat terrible i que et va creant un dolor a l'estómac fins al final de l'obra. Dolor causat per ser conscient  que allò que veus a l'escenari, és una trista història que han viscut i viuen moltes persones. Només cal mirar les estadístiques per veure que l'abús sexuals a menors és un mal molt estès en aquest món.

La diferència entre les al·lucinacions i els pensaments, entre l'esquizofrènia i la bipolaritat, entre els desitjos i els abusos, són exposats amb cruesa i visceralitat.

Marc Garcia Coté realitza un recital interpretatiu, amb naturalitat i precisió, donant a cada paraula l'entonació i profunditat adient. Una meravellosa interpretació que deixa clara la potència d'aquest actor que ara viu i treballa més a França que a les nostres terres.

El títol de l'obra ja ha plantejat dues vegades la curiosa anècdota de l'espectador que entra al teatre  pensant que és un espectacle de màgia, i queda perplex davant de la potència d'aquest text teatral.

La màgia lenta és una denominació de Sigmund Freud del tractament de la psicoanàlisi.

Una obra que avança amb creixent serenitat. La serenitat que exigeix una revelació crucial.