Ser devenir

Lara Brown. La Caldera Les Corts.

Aquesta ballarina de Madrid interpreta una peça únicament acompanyada per tres pantalles de plasma que són l'única il·luminació que hi ha a l'espectacle. Al mig de l'escenari, comença una exploració del seu cos, de la seva identitat, de la seva sexualitat. Sona un piano allà al fons. Tot va passant amb una parsimònia i intimitat que de vegades desespera, però quasi sense adonar-te, tot agafa una velocitat que fa que el seu cos acabi movent-se compulsivament a ritme d'una peça de house del dj. Omar FG. En aquest moment, els pits nus de la ballarina agafen una dimensió especial pels seus moviments i tot el seu cos sembla mogut per automatisme. Com  manifesta en els seus escrits, ella entén el procés de creació com un lloc on es troben totes les disciplines per aconseguir formular una idea mitjançant un gest poètic. Una dansa generadora de pensaments.

A l'entrada de la sala, s'ofereix un programa de mà, un fanzine de quatre plecs amb dues grapes, on intenta argumentar el seu posicionament a la peça i al món de la dansa. Conté algunes frases com: "es un ejercicio de una intimidad volcánica", "esto estaría pasando aunque tú no estuvieras mirando", "¿donde vas cuando te vas?", i algunes més. És un treball d'experimentació, de format petit i amb algunes imatges poderoses, que va adquirint velocitat, i en un espai que fa contrastar la fredor de la llum amb la calidesa de la pell humana. Aquesta segona foto és d'un altre espectacle seu: "Auto, o como generar multitud de maneras de mirar un cuerpo".