El Mercader de Venècia

Dau al Sec Arts Escèniques. Sala Versus Glòries.

El Mercader de Venècia ens mostra la turbulenta expansió del poder econòmic i el seu impacte en les relacions humanes. L'obra salta de la comèdia a la tragèdia de forma sobtada en molts moments i mostra una complexitat enorme de diferents punts de vista.

Aquest muntatge és una versió de Konrad Zschiedrich de l'obra El Mercader de Venècia. Naixement de la banca de William Shakespeare.

La direcció l'ha portada des de lluny l'autor Konrad i des de molt a prop Mingo Ràfols que ha deixat la seva empremta personal. La traducció del text l'ha realitzada Miquel Desclot.

Les llums són d'Alberto Rodríguez, un il·luminador que viu a Valladolid, però que ve sovint a Barcelona quan els projectes són interessants. Aquest ho era per la sublimació i síntesi de la llum sobre un espai nu.

L'espai escènic que és absolutament minimalista és de Damià Plensa, un dels actors que surt a l'obra. Podem dir que també és el fill del consagrat escultor Jaume Plensa que ara ens meravella amb la seva exposició al MACBA, però centrem-nos en el Mercader.

El vestuari, mínim, però necessari i important és de Georgina Viñolo.

El repartiment el componen Sílvia Forns, Lolo Herrero, Mercè Managuerra i Damià Plensa.

La idea de tot plegat i la direcció artística és de la infatigable i apassionada Mercè Managuerra que ara dirigeix la seva nova sala Dau al Sec, al barri del Poble Sec. Abans havia portat, al llarg d'una dècada, la sala Akadèmia.

El més interessant d'aquesta versió és la reducció de l'obra de Shakespeare a quatre personatges que fan més d'un paper. En la versió original són divuit. Tot un treball de síntesi. Aquesta reducció a quatre pot portar a algun espectador despistat a certa confusió, però cal estar atent als detalls de l'actuació dels actors i als canvis de vestuari. Hi ha una bona circulació d'entrades i sortides dels actors i en alguns moments sembla una coreografia molt treballada.

Els quatre actors posen sobre l'escenari els principals personatges de l'obra:  Mercè fa un Shylock fosc i pervers del calculador prestador jueu; Lolo presenta a Antonio, el ric mercader que posarà com a garantia una lliure de la seva carn perquè el seu millor amic Bassanio pugui demanar un crèdit a Shylock; Sílvia és Porcia, una rica heretera desitjada per tots. Damià és Bassanio, l'amic d'Antonio que aconseguirà una gran fortuna i a Porcia. La interpretació de tots ells té moments brillants i aconsegueixen captivar a l'espectador.

L'obra dura noranta minuts que passen ràpids i amb un ritme ascendent que no decau fins al final. La posada en escena a una sala com el Versus amb espectadors a les dues bandes també incorpora una visió especial, semblant de vegades una mena de combat.

Una bona versió d'un Shakespeare amb tota la càrrega i girs sobtats que sempre té l'autor  més important del teatre anglès i mundial. Una bona feina de direcció d'un mestre d'actors com és Mingo Ràfols.

Una síntesi ben realitzada. Enhorabona.