Nom

Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa. Teatre Nacional. Sala Tallers.

Cesc Gelabert és un ballarí únic, irrepetible, amb una llarga trajectòria i creador de grans moments de la dansa en aquest país nostre. Ara ens presenta Nom, una obra que es basa en la improvisació dels ballarins, del músic i de la dissenyadora de llums, en el mateix moment de la creació. 

La idea original és del Cesc, no podia ser d'una altra manera, i la creació de Borja Ramos, la Conchita Pons, el mateix Cesc i la Lidia Azzopardi. Els ballarins són María Andrés, Samuel Delvaux, Rober Gómez, Junyi Sun i Cesc Gelabert.

La música que compon en directe va a càrrec de Borja Ramos, que treballa amb bases pregravades i l'ús de teclats. Les llums les porta Conchita Ramos que amb la implantació dels focus prèviament instal·lada realitza diferents adaptacions sobre els moviments dels ballarins i la creació d'atmosferes.

Sobre un escenari amb una cortina que s'obre en diagonal, evolucionen els ballarins que tenen una sèrie de moviments, diàlegs i pautes de temps ja treballades, però que van canviant cada dia de funció segons la química del grup.

"Un projecte que germina des de l'inici sense jerarquies i es construeix sobre un diàleg irracional i sensorial, confrontant les ones de la llum i el so, la matèria dels cossos i les textures dels vestuaris".

Els ballarins són tots molt bons, però la María em va semblar extraordinària amb una riquesa de moviments i una tècnica acuradíssima. El Junyi, com sempre, balla amb la seva potència habitual, però potser ja no em va sorprendre per haver-lo vist moltes vegades i compartir fins i tot projectes.

Després està ell, el Cesc, que és un home que sembla que floti sobre el terra, amb una rapidesa i suavitat de moviments que sorprén a cada pas. Sembla un personatge immortal. L'he anat veient des de fa molts anys. Farà uns trenta-cinc que fins i tot vam compartir la sala d'assaig, i jo el veia davant d'un mirall hores intentant controlar el moviment de les seves falanges de les mans fins a un nivell d'excel·lència quasi surrealista. Un autèntic monstre del moviment.

L'espectacle, que curiosament el TNC recomana a partir dels 16 anys i no acabo d'entendre aquesta recomanació, és potser una mica exigent i cal cert hàbit de veure dansa per gaudir dels moviments i les coreografies que van sorgint. També, pots gaudir de les llums, que estan molt bé i dels dissenys de vestuari de la Lidia, alguns d'ells molt espectaculars i ben trobats. Una altra immortal.

Nom, una creació interessant, però per a  paladars una mica treballats. "És que un nom ha de significar necessàriament alguna cosa?" Alicia a través del mirall. Lewis Carroll.