Cuculand Souvenir

Concepte, creació, direcció i coreografia: Roberto Olivan. Teatre Nacional de Catalunya.

Cuculand és un espectacle de dansa on es fusionen la dansa i el circ amb la tecnologia en una producció de gran format que explora l'impacte de l'evolució tecnològica en la nostra quotidianitat. Aquesta podria ser la definició del que ofereix aquesta obra, i ho fa amb la música electroacústica de l'escultor de sons Laurent Delforge i de la il·luminació escenogràfica de Romain Tardy, uns dels artistes més importants de l'escena digital.

L'obra ens parla del pas de fer servir la tecnologia com feien abans a viure-la com la vivim ara. Aquests canvis constants i vertiginós dels fets i l'allau d'estímuls de tota mena provoca molts avantatges, però també alguns desavantatges que de vegades ens fan viure en un món ple d'absurditat, de terra de bojos o "cuculand". Sobre l'escenari també es planteja l'existència dels records del passat, una mena de "souvenirs" d'un passat idealitzat que tal vegada no va existir, però el fabriquem com una mena de tradició històrica plena de nostàlgia.

Des de la butaca, vaig gaudir de les evolucions dels set magnífics ballarins, de les seves acrobàcies de circ, de la brutal il·luminació escènica i de la poderosa música. I vaig patir una mica amb les notes d'humor que en moltes ocasions no tenen la gràcia que demanen aquests trencaments del ritme de l'obra. Queden com una anècdota que no aporta gaire.  Per donar un toc d'humor no cal treure un pallasso o algú que cridi. És una opinió molt personal, clar.

Per algunes persones amb qui he parlat sobre l'obra, els hi resulta innecessari tota aquesta exhibició de llums i pantalles, per a mi no. Just al contrari, en algun moment em va interessar més la coreografia de sons, imatges i llums que el què passava sobre l'escenari, i això no és un demèrit per a l'obra, ben al contrari. 

Un pas cap al futur, de vegades incert, de vegades un salt al buit. Una terra de bojos.