Escorzo

Marina Colomina/Bea Fernández. La Caldera. Dins del cicle Corpografies #3.

Bea Fernández, cofundadora del col·lectiu Las Santas i codirectora artística de La Poderosa, espai de creació i investigació a l'àmbit de la dansa, transmet a Marina Colomina un dels seus primers solos que va crear l'any 2003. I ho fa amb una mena de necessitat ecològica de no crear res nou per endavant, sinó tornar sobre la petjada del ja ballat en un altre temps, en un altre cos, en un altre context. També cercant un diàleg entre artistes de diferents generacions.

No es tracta d'una reposició fidel de la peça, Escorzo es constitueix en una partitura-mapa carregada d'anotacions, esbossos, capes d'informació estètiques i vivencials.

Abans de veure la peça ballada per la Marina, vam poder veure a la sala del costat un vídeo molt artesanal de l'obra interpretada en l'antiga Caldera de Gràcia per la Bea. Tot un objecte de museu, carregat de records. La interpretació de Bea, en aquells temps on encara no hi havia gaires obres de dansa amb ballarins "desmanegats", era tot un atreviment, una aposta valenta i arriscada per la vulnerabilitat de la ballarina. 

En la interpretació de Marina podem veure en alguns moments la possessió del seu cos per la Bea, però també la recerca d'altres moviments, d'altres comportaments, d'altres personatges. La peça ha perdut aquell atreviment, aquella valentia de les models que posen nua davant dels artistes plàstics, però ha mutat en una altra litúrgia més freda i calculada. El canvi d'espai i de formes de les dues Calderes, Gràcia-Les Corts, va exactament en la mateixa direcció. 

Per acabar l'acte, va haver una xerrada entre les dues ballarines, i Martí Sales, escriptor i traductor que en aquell 2003 va fer de tècnic de llums d'aquesta peça. Coses curioses de la vida. També va participar el coreògraf Carmelo Salazar, habitual col·laborador amb la Bea.

Una bona vetllada de dansa contemporània gamberra i valenta.