Belgian Rules

Jan Fabre. Teatre Lliure Montjuïc -Sala Fabià Puigserver. Grec 2018

Jan Fabre, artista belga multidisclipinari per naturalesa que ha estat performer, dissenyador, coreògraf, director d'escena, dramaturg i algunes coses més, ens presenta la seva darrera producció en la qual ens dibuixa un retorçat esborrany del fet de ser belga. I ho fa en un muntatge que arriba a les quatre hores, sense pausa ni cap moment per respirar. Una allau de músiques tradicionals, majorets i imatges referents als belgues cèlebres com Magritte, Eddy Merckx, l'estàtua del Manneken pis, les patates fregides, l'afició als coloms i alguns altres que se'n van succeint sense parar. La durada obliga a algun espectador a realitzar una visita al bany, però no convé perdre's cap moment, perquè en qualsevol moment l'espectacle et sorprèn i canvia de dalt a baix.

Abans de l'inici de l'obra, l'espectador recull un full on se li comunica una sèrie de termes que aniran apareixent a l'espectacle. Entre ells "L'afer dels ballets roses","El carnestoltes de Gilles de Binche", "El municipi de Ieper", "EL Last Post" que és un senyal de trompeta, la figura de l'"Eriçó" que representa la personalitat dels belgues, fins als divuit aspectes que conformen les quatre hores de l'espectacle. 

Com bon "enfant terrible" que és, Fabre ens colpeja amb imatges impactants, cossos nus i reiteració de coreografies que es retroalimenten a si mateixes. La imatge de la noia nua que pixa de peu com si fos la famosa figura del Manneken n'és una d'elles. Els personatges de Magritte sota una pluja d'aigua n'és una altra. 

L'espectacle està parlat amb els tres idiomes que es parlen a Bèlgica, amb subtítols en català. La seu de la més gran burocràcia europea, Fabre, ens la presenta com el país d'"Absurdistán", un lloc ben surrealista.

L'espectacle comença amb una presentació que realitza un senyor força carregat de cerveses que no deixa d'ingerir-les i ens diu que l'orgull belga és justament el fet de no tenir-ne. Ple d'ironia i humor negre, ja ens avança moltes de les coses que aniran apareixent  al llarg dels molts minuts que dura l'espectacle que manté un bon ritme en tot el seu recorregut.

Una obra divertida amb una quinzena de ballarins i actors esplèndids, brillant posada en escena i molt intel·ligent direcció que no deixa mai d'arriscar. La valentia de Jan Fabre és una de les seves cartes de presentació. Per molts anys.