Glassmur

 

Cia. Pinya Bausch. Dau al Sec.

Tres actrius són tancades dins d'una iurta de 6,6 metres de diàmetre per 4 d'alçada. El públic se situa al voltant de l'estructura i veu l'espectacle per les vint-i-nou finestres de aquesta cabina. La companyia suggereix que els espectadors vagin canviant de finestreta, i per tant, de punt de vista. Dins, amb una aparença de luxe, les tres noies passaran per tot un ventall d'emocions: plor, ràbia, passió, joia, sota l'atenta mirada dels espectadors convertint l'acte en un exercici de voyeurisme. Les noies semblen esperar una cosa que no arribarà mai, i l'estructura circular genera una tensió centrífuga enorme, tot resulta magnificat, les expressions esclaten amb força fregant l'animalitat en molts moments.

L'espectador es troba en un lloc poc habitual, sol i amb l'esquena al descobert, molt diferent d'estar situat en una platea amb la resta de públic al costat. 

Les tres elegants actrius són Marta Asamar, Cèlia Castellano i Noèlia Fajardo. La brillant iurta de fusta  és del mestre Alfred Casas que porta la direcció amb les mateixes Pinyes, i la dramatúrgia és de Sílvia Ferrando.

Un treball excepcional que va rebre el II Premi Dau, i que esperem que es torni a programar ben aviat. Resulta sorprenent la capacitat d'aquestes tres joves intèrprets. Enhorabona a elles, i al mestre Alfred que n'ha construït una estructura tota de fusta que dóna sentit i profunditat a la proposta.

Tanco l'entrada amb la pregunta que es planteja a l'espectador quan entra a la sala: Què penses quan mires per la finestra?