Del 21 al 26 d'agost d'aquest any vam poder gaudir d'una altra edició d'aquest festival ja clàssic al panorama europeu d'espectacles per a tots els públics. De tots els espectacles que vàrem veure destacarem breument sis que vaig trobar especials.
Super Elle.
Théâtre l'Articule. Salle du Soli 2.
Espectacle de titelles sobre les aventures d'una nena que davant de les seves pors i la malaltia de sa mare ha de convertir-se en una super-heroïna. L'escenografia de tot l'espectacle és un enorme llibre amb desplegables que va presentant les diferents escenes. L'animació és entretinguda i els personatges són atractius. Potser la història no és molt forta però el llibre és una troballa. La companyia és de Suïssa i l'espectacle dura trenta minuts.
Marcelin Caillou.
Cie. Les Ateliers du Capricorne. Salle Cumulus
Espectacle basat en el famós personatge francès de l' il·lustrador Sempé. Caillou és un nen que es posa vermell de forma involuntària i casual. Això li provoca moltes dificultats per relacionar-se. Un dia coneix un altre nen, René Rateau, que pateix una mena de congestió permanent i esternuda de forma notòria. Es faran amics. El pas del temps i la vida els distancia, però malgrat això l'amistat d'ells es manté viva. Titelles de paper sobre una taula amb talls que permeten els moviments i les aparicions de les diferents escenografies i personatges. Un treball molt fi, delicat i ben interpretat per aquesta companyia francesa. Espectacle de 45 minuts.
Entre le zist et le geste.
Cirque content pour peu. Salle du Farto.
Sens dubte per a mi l'espectacle que em va fer riure més i passar-m'ho com un nen. Dos acròbates de molt nivell fan un espectacle de circ acrobàtic ple de sorpreses i bon humor. La parella ja de per si mateixa és molt potent. Són dos magnífics actors del gest que són capaços de transmetre emocions i sentiments amb els seus gestos i moviments, i la història de dos acròbates desorientats que no deixen de fracassar a cada intent per a la fi aconseguir l'objectiu després d'un calvari de situacions embogides és un encert absolut. L'espectacle dura 40 minuts que et passen volant. Una companyia francesa a la qual no es pot deixar de seguir. Una autèntica joia.
Un ange de la piste.
Léo Bassi. Salle du Solaret.
Una vegada més, Leo Bassi. Amb un espectacle molt semblant al que vaig veure fa més de vint anys a la Carpa de les Rambles de Barcelona. Si, cert, sembla que no passi el temps i ell continua fent el mateix espectacle que el va catapultar i convertir en una icona de la transgressió, però Léo és tan poderós que és capaç de tornar a enganxar-te amb les mateixes històries, perquè l'important és que ell estigui davant teu amb la mateixa força. Quan actua aquest personatge es produeix una mena de litúrgia que et fa demanar allò que esperes, allò que malgrat que ja has vist molts cops desitges que torni a succeir amb el mateix esperit de temps passats. L'anti-Papa de la cultura Pop continua ben viu. Per molts anys.
Cinema Paradise.
To R Mansion. Salle du Solaret.
Espectacle realment rar d'aquesta companyia japonesa adorada per Jean-Paul Gaultier, que realitzen quatre artistes que ballen i canten. Parlen una mena de franc-japonès i sempre estan envoltats d'efectes de llum i so que donen a l'escena un aspecte d'espectacle de màgia. Ve a ser una lectura estranya i barroca de moments capitals de pel·lícules famoses nord-americanes, temes del rock i del pop mundialment coneguts i també personatges de televisió. Tot posat a gran velocitat i sense pausa. Una autèntica turbina d'imatges i sons de quatre personatges sortits d'un còmic manga. Un cabaret burlesc passat per la bogeria més japonesa. Durada d'una hora.
Samuel.
Le Voyageur debout. Salle du Farto.
Sandrine Gelin, l'autora d'aquesta història, va conèixer dos nois, Samuel i Alice, portadors de trisomia del cromosoma 21. Aquesta alteració produeix el que generalment anomenem Síndrome de Down, malaltia estigmatitzada i que afecta un de cada 650 nens. Ara, vint anys més tard l'autora ens presenta a l'obra a Samuel, que ens explicarà les dificultats a la seva vida des de la infantesa fins ara que ja és una persona adulta, i no només els problemes, també l'especial sensibilitat i la diferent manera de viure les coses.
Un espectacle ple d'humor i tendresa, molt emotiu i a la vegada cruesa. Una magnífica interpretació de la realitat, un espectacle sincer directe al cor. Durada d'una hora i deu minuts.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada