Patrons

 

Teresa Sanchez. Les Pisanes. Terrassa.

El text que acompanya al títol de l'obra diu que és un espectacle sobre les modistes i l'adaptació del cos de la dona al model d'una època. I així, tot el text del muntatge ens porta a una època i a una Espanya no gaire llunyana, que intentem oblidar, però es resisteix. Un temps on les estructures patriarcals i masclistes encara eren més presents, i on l'estructura familiar i social condemnava a les dones a servir la figura de l'home. L'actriu, que fa una magnífica interpretació i posada en escena del personatge, ens ensenya el món d'una feina poc valorada com era la de les modistes i cosidores de barri, d'escala, de casa. No les de l'alta costura i la moda dels grans dissenyadors i dissenyadores. Parlem de dones que feien la roba a persones que anaven creixent amb elles, des de la comunió al casament i els enterraments. Dones que treballaven un munt d'hores per sous de vegades ridículs.

La Teresa ha fet aquest treball amb la col·laboració de modistes i cosidores de la seva Terrassa més propera, quilòmetre zero absolut. I també ha comptat, no cal dir-ho, amb el seu company Jordi Palet. Jo també he tingut la sort de col·laborar en una petita part.

El cartell de l'obra és una cessió de la fotògrafa catalana Joana Biarnés, de la seva brillant exposició "Moda a peu de carrer" que fa un recorregut per la moda dels anys seixanta i principi dels setanta a les ciutats de Barcelona, Madrid i París.

En resum, magnífic treball d'interpretació, manipulació d'objectes, i moviment escènic al voltant d'un text interessant sobre la nostra història més recent. Sense oblidar el to de reivindicació de les dones, sempre agraït en aquest món.