Thomas Noone Dance. Sant Andreu Teatre.
La festa s'ha acabat, un home segut en una cadira reflexiona sobre les converses i trobades que han succeït. Intenta esbrinar el que és rellevant i el que només és insubstancial. L'aparició del seu alter ego li permetrà un diàleg tant intens com absurd. És aquell moment en què un pensa en el que ha dit i no havia de dir, i en què no ha dit i havia de dir.
Thomas Noone torna a pujar a l'escenari després d'un temps com a director i coreògraf de la seva companyia. I torna acompanyat d'un titella creat pel magnífic constructor Andre Mello que treballa habitualment amb la prestigiosa companyia de Duda Paiva. Va ser el mateix Duda qui va assessorar Thomas Noone en la manipulació del titella. I resulta evident que va saber aprofitar moltíssim el temps d'aprenentatge veient com ell i el seu alter ego arriben a fusionar-se. Un treball excel·lent.
No és el primer cop que quedo fascinat per la potència com a ballarí d'aquest londinenc, però en aquest espectacle pots gaudir a més a més de la seva manipulació de titella, del seu vessant de clown i fins i tot de sentir-lo cantar.
Vaig tenir fa dos anys la gran sort de realitzar un taller amb Duda Paiva al voltant de la relació de titelles i dansa, dins del Festival de titelles de Lleida, i només aparèixer el titella del Thomas i veure'l evolucionar vaig pensar que allà darrere hi estava aquest enorme titellaire.
Per la part de text i dramatúrgia va rebre l'ajut de l'actriu Montse Puga, i en els recursos de pallasso va ser l'actor, pallasso i director d'escena Martí Torras qui va col·laborar amb ell.
Una bona obra de dansa amb afegits molt valuosos i interessants.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada