Festival Segni

El Segni és un festival  que es fa a la bonica ciutat de Mantova, al nord d'Itàlia. Està orientat al públic infantil i té darrerament molt d'interès a captar al públic adolescent amb la fórmula Teen. Aquesta fórmula porta espectacles que per la seva imatge, temàtica i ritme s'apropa més als gustos i interessos de les noies i nois més grans. El festival compta ja amb catorze edicions a l'esquena  amb la direcció artística d'una enèrgica Cristina Cazzola, que malgrat una possible pèrdua de pes específic del festival, aconssegueix una programació força equilibrada.

Destaco dos espectacles dels sis que vaig poder veure:

The House.

Companyia Sofie Krog Teater. Sala Oberdan.

És un espectacle de titelles, però és molt més que això. És una narració perfecta que passa de la sèrie negra al thriller més trepidant, i al terror més imaginatiu i tot, amb un humor negre desbordant que et manté enganxat a una enorme maqueta que gira en diferents moments. Sembla mentida que només una actriu i un actor puguin moure tots els personatges i fer tots els registres de veu de forma simultània i dinàmica al llarg d'una hora que et passa volant. Espectacle ideal per a menuts, joves i grans, per a tot aquell espectador que vulgui deixar-se seduir per aquesta "Casa" tan especial.

Assassinats, destrucció de cadàvers, possessions, intriga, paranys, i un gos que recordaré molt de temps. La il·luminació de la maqueta és tot un encert, de vegades general i amb aspecte plàcid, de vegades puntual, nocturna, misteriosa, cercant ombres i transparències. Hi ha una feina molt detallada de la llum i la maqueta.

Una delícia d'espectacle d'una companyia danesa que dirigeix Sofie Krog que és la manipuladora que acompanya a David Faraco movent tots els habitants de la "Casa". Si passen per aquí a prop, no dubteu en anar a veure'ls. L'espectacle es va veure, en aquest festival, en anglès, però crec que hi ha versió en castellà.

Nosferatu.

Companyia Bob Theatre. Spazio Studio Sant'Orsola.

La història del més famós vampir en blanc i negre, narrada per aquests dos fantàstics actors francesos que et fan gaudir de la seva interpretació acompanyada d'una manipulació exquisida d'objectes tan senzills, però tan poderosos a les seves mans, com bombetes, flexos, una nevera, una taula amb una roba que sembla tenir una infinitat de metres, un trepant, una diligència amb cavall que apareix lligada a un braç d'un dels manipuladors, i moltes més coses. Una bestialitat d'espectacle que et fa riure molt enmig de la foscor. Impressionant.

Vam tenir l'oportunitat de poder parlar amb Denis Athimon, l'actor de les patilles abundants, i ens va explicar que l'espectacle data de l'any 2003!!, setze anys!! També ens va comentar que l'espectacle original és en francès, la companyia és francesa de dalt a baix, i que en la versió anglesa passen més nervis per l'idioma que per la interpretació i manipulació. Ens va dir també que l'espectacle l'havien realitzat a Madrid fa molts anys en castellà. El seu company, Julien Mellano, l'actor amb el cap rapat, també forma part d'una altra companyia amb moltes representacions i això complica de vegades molt la realització de bolos de Nosferatu.

Un espectacle que porta moltes representacions a l'esquena i no ha perdut ni frescor ni potència.  Una obra que funciona amb una precisió de rellotge i et fa gaudir del bon teatre d'objectes.  Demanat per molts teatres de tot el món, Nosferatu és una autèntica meravella que ens regalen aquests dos magistrals actors.