A.K.A.

Autor: Daniel Meyer. Direcció: Montse Rodríguez Clusella. Casal de Vallromanes.

Vaig entrar al teatre amb certa temor perquè el protagonista, un noi vallromaní, és una d'aquestes figures mediàtiques que produeix la televisió. També és cert, que el fet que la temporada passada aquesta obra hagués triomfat a la sala Flyhard i que aquesta estigui programada al Teatre Lliure, em donava certa tranquil·litat.

L'únic protagonista de l'obra és l'Albert Salazar que es va fer conegut popularment per la sèrie de TV3 "La Riera". Amb una escenografia senzilla, l'habitació petita i estàndard d'un jove adolescent, el nostre noi fa les coses que fan els adolescents, parla pel mòbil, envia whatsapps, posa música, balla, saluda als "viejos", entra amb el seu skate, parla dels professors i dels col·legues, tot sembla anar bé. I el muntatge és en clau de comèdia. És un adolescent feliç a una família que l'estima.

Tot canvia quan el protagonista coneix una altra adolescent per una aplicació del mòbil. És una noia de classe alta, amb pasta i molt bonica. El nostre noi s'enamora perdudament d'ella i comença una relació, d'entrada virtual pel mòbil i l'ordinador, i després un dia queden i es coneixen. Tot començarà a canviar i l'obra deriva en un drama angoixant. No desvetllaré el perquè, però l'actor fa una magnífica progressió de la comèdia molona al drama més injust i impactant. 

Una autèntica bomba de rellotgeria que tracta temes actuals i propers, molt propers. Una societat que aparenta una cosa i que n'és una altra. L'Albert Salazar fa una autèntica exhibició interpretativa i dóna versemblança al pas dels fets que esdevenen un autèntic drama.