La Kompanyia Lliure. LLiure Montjuïc. 2018
"La temporada passada Pablo Messiez va impartir un taller a la Kompanyia Lliure. De l'experiència reelaborada i escrita en sorgeix aquest espectacle". Això és el que diu la pàgina web del Lliure fent referència a aquest espectacle.
Els intèrprets són Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol. La direcció és de Pablo Messiez, la traducció al català de Marc Artigau, l'escenografia i vestuari d'Elisa Sanz, la il·luminació de Paloma Parra i el so de Joan Solé.
La vaig anar a veure per recomanació d'un gran amic. El text del programa de mà ja m'havia resultat atraient i no em va costar gaire decidir-me a anar-hi. L'espai escènic et rep a l'entrada de l'espectacle, passes pel bel mig d'ell i ja comences a entrar dins d'aquest món tan eteri, tan impalpable, però a la vegada dins de la quotidianitat més propera.
És un text àgil, dinàmic, ple de poesia i tendresa i també dolor, un dolor inherent a la condició humana, a la seva fragilitat, al seu innegable lligam a la fi, a la mort. Els personatges passen de l'estat de la felicitat al dolor de la pèrdua, de l'humor i la llum a passatges de crits, bogeria i foscor. Píndoles de la vida, fragments de la permanent incertesa de viure.
L'obra compta amb un parell de moments d'una intensitat fora de la normalitat, i m'atreviria a dir que té un dels passatges més inquietants que he vist a un escenari. I no és una escena de terror pur, senzillament es tracta del contacte de dues realitats paral·leles que mai creus que poden tocar-se ni tan sols saber l'una de l'altra. Una peça dramàtica intensa, viva.
"I quan torni el dolor, que sempre torna, quan una altra vegada res no rimi amb res, compartirem el dolor com es comparteixen les coses que es comparteixen".
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada